Què us podem dir del conte d’ahir a la BD2 de Terrassa si en BUM encara és en un núvol? Tots els nens i nenes, pares, mares, educadores, iaios, iaies que omplíeu la sala de gom a gom per escoltar les nostres aventures ens vàreu donar TANT, ens vàreu transmetre TANTA energia, ens vàreu regalar TANTES ganes de viure que encara ara no sabem ben bé per on passem. Ens sentim privilegiats i orgullosos de poder compartir aquestes estones amb vosaltres i mai, ni en el millor dels somnis, haguéssim pogut imaginar tot el què ens doneu a cada conte.
I és que com us dèiem la sala era plena i tots i totes anàveu seguint les nostres aventures. I quan feien falta voluntaris, tot eren mans alçades. Quan us demanàvem interacció, tots estàveu disposats i disposades a fer el què calgués. I així, d’una manera trepidant però molt ordenada perquè us vàreu portar molt bé, vàrem arribar a trobar el Llibre Màgic de les Fades gràcies a l’ajuda de la Safa. I quan el vàrem obrir vam poder comprovar un cop més que, efectivament, fa feliç qui l’obre. I després sessió de bateria amb un nivell altíssim i molts estils diferents: fort, fluix, contundent, tímid… Però tots i totes amb un somriure a la boca i moltes ganes de provar un instrument tan i tan atractiu.
Nosaltres només podem donar les gràcies a la Pilar i tot l’equip de la BD2 per haver-nos tractat tan bé i per haver-nos fet sentir com a casa. Tenim claríssim que si la sala és plena de gom a gom no és mèrit nostre, és mèrit vostre que programeu regularment, que poseu moltes ganes per aconseguir que les coses funcionin, que us hi esforceu i que dia a dia, ens atreviríem a dir que hora a hora, lluiteu perquè la cultura sigui quelcom central al vostre barri. Per tant, de tot cor, moltíssimes gràcies per haver-nos donat tant i per haver-nos convidat: sou un SOL!!
I amb tot el que us hem explicat encara no us hem dit què és el que ens va emocionar més ahir. Quan vàrem arribar a la biblioteca resulta que la sala on havíem de fer el conte era ocupada. Cap problema, vam aprofitar per treballar una estoneta i llavors sí que vam demanar permís per entrar i, mentre acabava l’activitat, anar muntant les nostres coses intentant no molestar ningú. I se’ns va posar la pell de gallina quan vam adonar-nos de l’activitat que s’estava duent a terme. Es tractava d’un grup d’adults cadascun dels quals tenia un nen o nena amb dificultats lectores al costat i cada parella estava llegint un conte. I entre ells hi havia una sintonia perfecta, miressis la taula que miressis tothom estava absorbit amb la seva història, uns explicant-la i ajudant a millorar la lectura als menuts i els altres escoltant amb atenció i llegint amb ganes. I quan va ser l’hora d’acabar hi estaven tan bé que ningú volia marxar i ens va semblar autènticament meravellós. Això té un nom, és el programa LECXIT de la Fundació Bofill i ens van explicar que és una activitat que es fa en diferents biblioteques. Des d’aquí, a banda de fer-ne difusió, volem manifestar la nostra més sincera admiració, el nostre més sincer respecte i el nostre més sincer agraïment per totes les persones que són capaces de destinar una part del seu temps a llegir un conte als més petits que servirà per donar-los un futur millor i més feliç i que ajuda a cohesionar-nos com a societat. Vosaltres sí que sou INCREÏBLES.
I res més, a fer bondat perquè avui marxem a Móra la Nova i en tenim moltíssimes ganes, som-hi!!
