Dimarts i dimecres eren dos dies marcats en vermell al nostre calendari, tornàvem a #Terrassa!! I és que no ens en cansarem mai de visitar aquesta ciutat, tots els contes que hi fem són especials i ens fan marxar rabiosament feliços.

Hi estem acostumats però no per això ens deixa de meravellar la increïble capacitat d’organització que hi ha a Terrassa. Quan arribes t’estan esperant, et reben amb un somriure, la sala està preparada i tot són facilitats i bon ambient. En aquestes condicions és impossible fracassar i potser és un dels ingredients de la màgia egarenca, però val la pena que tots i totes ho sapigueu perquè és el fruit del treball i de les ganes de fer les coses bé i això ens enamora, si el món fos ple de persones amb l’actitud i la capacitat de l’equip de la Bctxarxa – Xarxa de Biblioteques Municipals de Terrassa us podem ben assegurar que seria un lloc molt, molt i molt millor on viure. Per tant en BUM i tota la colla volem donar les gràcies de tot cor als equips de la BD6 i la BD2 que ens heu fet sentir estimats i valorats, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!! I avui també volem reconèixer i donar les gràcies a la Marta i a tot l’equip que moveu els fils de les biblioteques però no us veiem, feu una feina increïble i sou genials!!

Els dos contes varen tenir un denominador comú: les ganes de passar-ho bé. Amb les limitacions actuals, amb totes les precaucions, amb seguretat… Però això ni ha impedit ni impedirà mai que ens ho puguem passar bé. És gust veure com aixequeu els dits per ajudar-nos, com us submergiu en el nostre món de fantasia i el convertim en el millor pati per jugar, com els pares i les mares us convertiu en còmplices i durant una estona no som ni grans ni petits, senzillament som. Tant dimarts com dimecres l’estona va passar volant i de cop i volta el conte s’havia acabat, quin viatge tan rebonic ens havíeu regalat. Evidentment vam alliberar l’estel dels desitjos i varem poder gaudir del seu regal, un regal que vam confirmar que no ens fa més rics però sí que ens fa una miqueta més feliços i al capdavall, què és més important?

Avui en BUM té sentiments contradictoris. Per una banda l’alegria d’haver fet sis contes a Terrassa que recordarem sempre més però per l’altra la tristor de mirar el calendari i saber que no hi tornarem en un futur proper. Però ja se sap que a la vida res dura per sempre i el que farem serà esforçar-nos molt i preparar noves propostes que ens permetin repetir la visita. Així doncs amb la moral alta i ben optimistes tanquem una altra pàgina del nostre conte particular amb la ciutat, un conte que guardem amb molt d’amor en un raconet del nostre cor.

A reveure!!