Si puguéssiu veure la cara del BUM ara mateix us posaríeu a riure perquè encomana felicitat. I és que el conte d’aquesta tarda a la Biblioteca d’Artés ha estat tan bonic, tan divertit, tan emocionant, tan de tot, que no li treurem el somriure en quinze dies. D’entrada avui ja sabíem que seria un dia especial perquè ens hem retrobat amb en Jordi, un amic que si fa cinc anys ens haguessin que avui ens retrobaríem a la biblioteca ens haguéssim mirat amb cara de no entendre res. Hem estat molt però que molt contents de poder parlar una estona!! Però és clar, no només en Jordi, els nens i les nenes heu anat entrant i cada vegada érem més colla, s’han hagut d’habilitar més cadires pels pares, el passadís era ple… Espectacular, quina gran feina feu a la biblioteca, però després en parlarem. 
El cas és que hem començat el conte i ha estat com un parèntesi en el temps: ens hem ficat a la història i de cop i volta el món s’ha parat i només érem vosaltres i nosaltres i ens ho hem passat tan bé, ens heu donat tant joc, heu tingut tantes ganes de participar, hem rigut tant, que de cop i volta ja teníem el tresor a les mans. I avui, per primera vegada a la història, hem tingut tres persones buscant perquè hem demanat una Ivet i n’hi havia… tres! Era just deixar-ne cap fora? No, oi? Doncs vinga, tots a buscar i érem tanta colla que per un moment més que un conte semblava una manifestació!!!!! 
Hem trobat el tresor amagat als peus d’una taula i llavors hem fet una sessió de bateria que amb tants nens i nenes semblava que duraria quinze dies, quin goig!! Amb una mica d’ordre hem anat fent sense presses però sense pauses i finalment tots i totes els qui ho heu volgut heu pogut tocar. En BUM estava tan content, quants nens i nenes tocant la bateria amb un somriure a la boca i unes ganes boges de descobrir l’instrument. No tenim paraules!!
A Artés hi hem anat perquè la Marta ens va convidar i hi hem descobert una persona meravellosa que fa una gran feina i un equip de traca i mocador. Amb quina eficiència han preparat la sala, han atès els pares i mares, han vetllat per tot i de cop i volta tot tornava a estar com si no hagués passat res. Espectacular! De tot cor moltíssimes gràcies per tot, ens hem sentit tan ben tractats i tan còmodes que no tenim prou paraules per agrair-vos-ho.
I res més, anem a descansar molt cansats per tres contes seguits però tan contents que resulta difícil expressar amb paraules tot allò què sentim. El què si que us podem assegurar és que Amer, Les Franqueses del Vallès i Artés ja ocupen un trosset del nostre cor i no ens l’arrencaran mai més de la vida.
Però no us penseu que això s’acaba aquí, dimarts visitarem la Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori de Sant Cugat del Vallès amb moltíssimes ganes de fer un bon conte i fer nous amics i amigues.
Bon cap de setmana!!!