Us hem de dir una cosa: dissabte en BUM estava molt nerviós. Fèiem el conte a la Biblioteca Joan Triadú de Vic, a casa, amb molts amics que sabíem que ens vindrien a veure, amb tantes ganes de fer-ho bé, amb tantes ganes d’ensenyar la feina que hem estat fent arreu de Catalunya durant gairebé dos anys… Quin mal de panxa, pobre, i en PAM i en XIM que enlloc d’ajudar encara anaven fent la punyeta: “Què BUM, com ho tenim això, eh? Què, neguitós? Va home va, ja serà menys, ja sabem que ets un caguetes però no ens pensàvem que a sobre eres tímid!“.
Sort que en BUM és de bona pasta i quan va veure la sala ben plena enlloc d’arronsar-se va respirar fort i va dir “Som-hi!“. I de cop i volta ni nervis ni res, el conte va començar a funcionar i no sabeu el goig que feia veure tants amics i amigues ajudant-nos amb les nostres aventures. Que si ara cap aquí, que si ara cap allà, que si correm, que si fem silenci, mica en mica avançant fins que al final, sabeu què? Que vàrem trobar el tresor!! Quina alegria, amagat darrera un panell hi havia un cofre descuidat que vam obrir i… Qui diu que el tresor no porta la felicitat? Quines cares d’alegria i quines ganes de gaudir-ne. Però és clar, abans tocava sessió de bateria i la gran majoria us vàreu animar, i això que éreu una bona colla i alguns vàreu estar esperant una bona estona. Però vinga patrim patram, cop amunt cop avall, uns fent jazz i els altres rock, vàrem anar compartint el tresor i passant una bona estona tocant i veient les vostres cares de felicitat.
En BUM diu que avui sobretot hem de parlar de l’Ester, perquè gràcies a ella hem tingut no només l’oportunitat de tornar a casa sinó que ens ha ajudat a fer vuit contes a la nostra comarca. Ella ens havia vist a Bigues i Riells, un conte molt bonic que guardem al nostre petit bagul de records, i ens va fer molta il·lusió que pensés que podíem formar part de la programació de Vic. Com ja li vàrem dir en persona, la feina és pot fer de moltes maneres i ens agrada la gent que tria fer-la amb ganes que les coses surtin bé. És per això Ester que et volem dir MOLTES GRÀCIES. Igualment agrair a tota la gent que forma part de l’equip de la Biblioteca la seva feina acostant la cultura a tots els vigatans i vigatanes.
I res més, el conte del BUM era una autèntica fita al nostre calendari i tant que va costar d’arribar ja l’haurem passat. Però si algú es pensa que ja hem fet la feina està molt equivocat perquè resulta que divendres hi tornem a la Bilbioteca Modest Salse d’Hostalric. I després del conte de Vic no només en BUM no s’ha desinflat, no, sinó que encara en té més ganes!!!!
Fins divendres!!
