En BUM tenia moltes ganes dimecres de baixar a l’Ametlla de Mar, un poble on no hi havíem estat mai però amb unes arrels familiars que feien que un cert aire emocionant s’ensumés a l’ambient. I va resultar un conte que recordarem per molt i molt temps potser no tant pel conte en sí, que també, sinó per les grans persones que vàrem trobar durant tota la tarda al poble.
D’entrada hi ha detalls que fan veure que qui t’ha trucat per tancar el conte té ganes que les coses surtin bé: un aparcament reservat per a nosaltres davant mateix de l’escenari. Càlida rebuda, presentacions i en menys de cinc minuts en BUM i tota la colla estàvem com a casa. Vam començar a muntar i de seguida vàrem tenir l’equip de so preparat i el micròfon a punt, quina eficiència!!!
El conte va anar de menys a més, al principi va costar que tots plegats entréssim en la història però mica en mica, i amb l’ajuda d’una mare que ens va ajudar a fer de PAM (moltes gràcies, ho vares fer genial!!) vàrem anar avançat i el nombre de mans alçades per ajudar-nos anava creixent i creixent fins que vàrem trobar el tresor i… Quina cara d’alegria!! Dóna gust comprovar conte rere conte com la llegenda del tresor és ben certa, fa feliç a qui el troba, oi que sí?
I després sessió de bateria amb un molt bon nivell i un nen que es notava que era un autèntic professional, en BUM estava molt però que molt content i agraït de poder viure una tarda tan meravellosa.
Però no us penseu pas que es va acabar aquí perquè després vàrem tenir ocasió d’anar a sopar amb en Jordi, la Carme i els menuts de les famílies i va ser un vespre tan encantador, tan distès, tan de tot… Vàrem tastar els productes del mar, tots preparats amb un nivell excel·lent i us hem de dir que heu de tastar la tonyina de l’Ametlla amb gust de mar i els musclos i les gambetes i…. Uffff… Una bona taula ben compartida és sense cap mena de dubte una de les millors experiències que podem tenir en aquesta vida.
És per això que només podem dir a tots i totes els qui ens vàreu visitar dimecres, a tots i a totes els qui vàreu col·laborar perquè el conte anés bé, a la Carme i al Jordi… MOLTES GRÀCIES!!!! I el millor de tot sabeu què és? Que el dia 23 hi tornem, visca!!
