Dijous en BUM va arribar de la Biblioteca Martorell tan feliç que no tocava de peus a terra. I és que explicar les nostres aventures a nens i nens tan educats, a famílies tan implicades, és una sensació tan bonica que ens sentim molt i molt afortunats de poder-ho viure en primera persona.

De bon principi en BUM ja sentia que seria una bona tarda. Quin gust veure com a mida que anàveu arribant ocupàveu els vostres llocs amb ordre, sense presses, es notava que esteu acostumats i acostumades a gaudir dels contes a la Biblioteca, oi? I a la que la història va arrencar teníeu els ulls oberts com taronges, de seguida que vam necessitar ajuda no us vàreu fer pregar gens, quin gust veure un bosc de dits alçats davant nostre demanant sortir, quina llàstima que no us podíem treure a totes i a tots perquè de cor ho hauríem fet!! Sense cap por i amb molta gràcia vàreu anar superant tots els entrebancs, també vàrem riure, vàrem patir una miqueta i al final, sabeu què? Que sí, que vàrem trobar el tresor del pirata ben amagat i quan el vàrem obrir vam poder demostrar un cop més que efectivament fa feliç a qui l’obre, visca!! Però no vam acabar aquí, després vàreu protagonitzar una sessió de bateria molt rebonica on vam tenir de tot: algunes picàveu fluix, d’altres fort, d’altres molt, d’altres poc, però tots i totes amb un somriure a la boca i aquest, sí, aquest és el nostre tresor. Ah, i menció especial per a les famílies, us vàreu involucrar en el conte com si fóssiu nens i nenes i això ens omple tant, ens agrada tant, ens fa sentir tan bé… I ens fa pensar que ben mirat els contes no haurien de tenir edat perquè tots i totes portem a dins els nens i les nenes que un dia vàrem ser, és part de nosaltres, i les ganes de passar-ho bé no tenen edat, oi que no? Gràcies a tots i a totes per ser-hi i per les vostres felicitacions en acabar, ens vàreu fer sentir valorats i estimats!!

No us podeu pas imaginar el gust que dóna arribar a un lloc, que et rebin amb un somriure, que t’estiguin esperant, que t’ajudin… Ens hi trobem sovint però no ens deixa de meravellar i dijous en vam tenir un nou exemple. El dia que en BUM estava empipat perquè ens havíem descuidat el carretó de portar els trastos ens vàrem trobar les persones més amables del món. D’entrada vàrem ser rebuts amb molta cordialitat, llavors en Josep Maria ens va ajudar a guardar el cotxe en un lloc més proper i ens va deixar un carretó per l’hora de marxar, tot estava perfectament a punt i preparat i la Josefina ens va fer sentir com a casa. No tenim paraules per expressar l’agraïment, trobar persones com vosaltres és un dels luxes que tenim voltant el país de punta a punta. De tot cor us en volem donar les gràcies i dir-vos que gràcies a persones com vosaltres el món, enlloc de ser un lloc fred i desagradable, és un lloc bonic on viure. Sou genials, moltíssimes gràcies!!!

I res més, a descansar que dissabte en BUM hi tornava a Castellbisbal, visca!!