Divendres al matí en BUM i tota la colla ens vàrem llevar a la primera, pensar que tornàvem a Puigcerdà ens feia estar molt excitats i contents, quines ganes!! I és que a Puigcerdà hi hem viscut tardes molt boniques i aquesta vegada enlloc de fer el conte a la biblioteca el faríem al Bibliollac cosa que ens feia estar una mica nerviosos, com serien els nens i nenes que hi trobaríem?
Però abans d’explicar-vos com va anar el conte us volem dir que a Puigcerdà ens sentim molt estimats i valorats. Aquest conte servia per recuperar el que havíem de fer pel mes de juny i que el confinament ens va obligar a suspendre. El més fàcil hauria estat deixar-ho estar però a la Biblioteca Comtat de Cerdanya – Puigcerdà tenen clar que aposten per la cultura i això ens fa molt feliços perquè la cultura és taaaan necessària… De seguida ens varen proposar una nova data i amb totes les mesures de seguretat pertinents (recordeu, la cultura és segura!!) vam poder fer la nostra feina i dibuixar-vos un somriure. És per això que volem començar donant les gràcies a la M. Àngels, a la Sílvia i a tot l’equip de la Biblioteca, igual que a l’Ajuntament, per la seva aposta per la cultura, el seu recolzament al sector i la seva decisió de fer les coses i fer-les bé. Com sempre ens vàreu fer sentir des del primer segon acollits i valorats, no tenim prou paraules d’agraïment però que quedi constància que us estimem molt, moltíssimes gràcies!!
I igualment un reconeixement molt especial a totes les famílies que ens vàreu venir a veure i als nens i nenes, monitors i monitores, del casal d’estiu “La Quitxalla”. Sense públic la cultura no té massa sentit i veure-us davant nostre passant una bona estona ens va emocionar, de tot cor moltíssimes gràcies per venir!! Amb persones tan meravelloses com vosaltres era impossible que el conte no anés bé i vàrem viure un munt d’aventures, vam passar una mica de por i també vam riure, és clar que sí!! Al final vàrem trobar el tresor del pirata i un cop més vàrem poder donar fe que potser no ens fa més rics però sí que ens fa ser una miqueta més feliços, oi? Després del conte no vam poder fer la clàssica sessió de bateria però us vam poder donar la vostra part del tresor i veure com marxàveu amb un somriure als llavis ens va fer adonar que nosaltres, a Puigcerdà, també vam aconseguir trobar el nostre tresor.
El viatge de tornada a casa va ser llarg però agradable perquè tornàvem amb la nostra petita motxilla plena de noves sensacions, amb l’alegria d’haver retrobat amigues i amics i la felicitat d’haver-ne fet de noves i nous. I aquesta és la nostra recompensa, el nostre motor i la millor medicina per guarir el desànim i el pessimisme.
Quines ganes tenim de tirar endavant!!
