Dimecres el teníem marcat en vermell al nostre calendari, la raó? Molt fàcil, tornàvem a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, una biblioteca que ja havíem visitat altres vegades i d’on guardem uns records molt bonics, qui no es moriria de ganes de tornar-hi?
D’entrada gràcies a totes les famílies que us vàreu apuntar a l’hora del conte, el límit d’aforament va fer que moltes altres quedessin sense plaça i això ens demostra una vegada més que tots i totes tenim ganes de cultura i que ha estat una autèntica animalada restringir les activitats de les biblioteques en un moment que la cultura és més necessària que mai. A la sala tots vam estar molt còmodes i complint estrictament tots els protocols de seguretat cosa que si es fes a tot arreu igual que es fa a les biblioteques potser ara no estaríem parlant de quartes onades. I tot això no es fa sol, cal una feina logística molt ben pensada. És per això que ens agradaria donar les gràcies a la Laia i a tot l’equip de la Biblioteca per posar-hi tantes ganes, per rebre’ns amb un somriure, per tenir-ho tot preparat, per fer-nos sentir com a casa, per convertir una tarda de dimecres en un moment preciós que dóna sentit a molts mesos de males estones. Va ser un privilegi tornar a trobar-vos al camí, de tot cor moltíssimes gràcies, sou un SOL!!!
Us hem de dir que en BUM estava molt nerviós, tants mesos sense contes ens fan tenir la sensació que estem tornant a començar, que hem d’aprendre a mesurar bé els ritmes, a portar-vos en un viatge amb un destí que ens provoqui un somriure. Però sabeu què? Els nervis van marxar en menys del que es tarda en dir “Temps era temps” perquè quan vam veure les vostres cares, l’actitud i l’entusiasme vam saber que tot aniria bé. Efectivament vam fer un conte molt bonic, divertit, on tots i totes vàreu participar i vàreu ser partícips de la història, gran i petits. I quan anem tots a una és tan bonic que no sabem trobar les paraules per explicar-vos-ho. Com no podia ser d’altra manera vam alliberar l’estel dels desitjos i vam trobar un tresor que no ens va fer més rics però sí una miqueta més feliços i justament la felicitat és la millor riquesa que podem tenir a la nostra butxaca. I per rematar-ho vam fer una sessió de bateria ordenada, bonica, higiènica i sense riscos, oi? Moltíssimes gràcies a totes i tots per posar tant de la vostra part, ens vau regalar una tarda increïble!!
Aquests tres contes de març ens han tornat l’alegria de viure, de cop i volta el telèfon torna a sonar, el correu torna a treure fum i l’agenda es va omplint. I això ens fa molt feliços perquè després d’uns mesos tan durs saber que podrem tornar a trobar-vos ens fa sentir les persones més afortunades del món.
Som-hi!!!!!