Quina setmana tan bonica hem tingut la sort de viure, una setmana on hem retrobat amigues i amics i hem fet un munt d’amistats noves, on hem viscut un munt d’aventures i ens heu regalat els vostres somriures i un munt de paraules boniques, quin gust dóna viure així la vida!
Dimarts vam començar a la #BibliotecaVolpelleres de Biblioteques de Sant Cugat, una biblioteca que ja hem visitat altres vegades i on sabem que els nens, les nenes i les famílies sou tan respectuoses com entusiastes dels contes. I no va fallar, va ser un conte meravellós, on tots i totes vau col·laborar amb moltes ganes, on no us vàreu perdre ni un detall i ens ho vam passar tan bé que, en arribar al final, semblava que encara no haguéssim ni començat de tan ràpid com ens havia passat el temps. Vam aconseguir trobar l’estel dels desitjos i veure les vostres cares d’alegria va ser la nostra particular recompensa. Una tarda tan bonica no hauria estat possible sense la feina de la Isabel i tot l’equip de la biblioteca que ens vàreu rebre amb un somriure, amb la sala preparada i moltíssimes ganes de convertir una tarda qualsevol en una tarda única, amb persones com vosaltres la vida resulta una mica més bonica, moltíssimes gràcies!!
Dijous en BUM es va estrenar a la Biblioteca de Caldes de Montbui, una biblioteca que teníem moltíssimes ganes de visitar i us hem de dir que l’espera va valer ben bé la pena. Quina meravella de famílies vam trobar-hi, amb uns nens i nenes molt atentes, amb moltíssimes ganes de passar-ho bé, amb una energia encomanadissa i disposats a fer qualsevol cosa per trobar el tresor del pirata. No podia ser d’altra manera, i tant que vam trobar el tresor, vosaltres us vàreu endur les vostres sorpreses i nosaltres ens vàrem endur al sarró totes les paraules boniques que ens vàreu regalar i que ens varen fer tornar a casa amb un somriure molt bonic i el convenciment que tenim la millor feina del món si tenim la sort de compartir-la amb persones com vosaltres. Aquesta vegada l’espurna la va encendre la Marga qui, amb tot l’equip de la biblioteca de Caldes, varen fer una feina extraordinària rebent-nos amb un somriure, tenint la sala perfectament preparada i posant tot de la seva part perquè la tarda fos un èxit i tots i totes ens sentíssim com a casa. De tot cor moltíssimes gràcies, no oblidarem mai la nostra primera visita a la vostra biblioteca, sou un sol!!!
Divendres més!! Ens esperava la Biblioteca Valentí Almirall del Papiol, una de les primeres biblioteques que vam visitar quan vam començar aquesta aventura boja, era la nostra tercera vegada i ja sabíem una mica què ens esperava però és clar, de vegades la realitat supera les expectatives. La sala era plena, d’acord a les normatives actuals, de nens i nenes amb les seves famílies disposades a passar una bona estona de conte. I ens ho vàreu demostrar participant constantment, involucrant-vos en la nostra història, demostrant-nos que els contes no només es poden escoltar sinó que també es poden viure. Va ser una tarda genial que devem a la Sílvia i a tot l’equip de la biblioteca que ens varen rebre amb un bon somriure i es van cuidar que no ens faltés de res. Moltíssimes gràcies per tot!!!
I com totes les coses bones, una setmana tan bonica de contes havia d’acabar però va ser un final perfecte: vàrem tornar a la Biblioteca de Castellbisbal. Josep Mateu i Miró. Mireu, tots els contes són especials perquè sempre hi ha un moment, una cara, un riure, una complicitat que el fa passar a la història. Però dissabte a Castellbisbal va ser tot, va ser un conte d’aquells que no saps per què són rodons. Bé, això és mentida, sí que sabem per què: perquè ens vam trobar uns nens, unes nenes i unes famílies especials amb moltes ganes de conte, amb molt de respecte i amb una actitud que feia absolutament impossible que res sortís malament. Dissabte ens vam sentir privilegiats de ser-hi i vam marxar amb el sarró ple d’una cosa intangible que es diu felicitat, si us vam poder retornar una petita part d’aquesta felicitat ens sentirem les persones més afortunades del món. Però això no és tot, les famílies no va ser l’únic per què d’un matí tan rebonic, l’altre té noms: Cristina, Estel, Xavier, Rebeca, Montse i tot l’equip de la biblioteca i la sala d’exposicions “Els Costals”: no tenim paraules per descriure el que ens vàreu fer sentir de nou a Castellbisbal, només us podem dir que al vostre costat el món és un lloc molt més bonic on viure, moltíssimes gràcies de nou de tot cor!!
Ja ho veieu, una semana per emmarcar que venint d’on venim ens sembla absolutament increïble haver viscut. Però aquesta setmana n’hi haurà més, i l’altra i l’altra, sembla que mica en mica anem tornant a la normalitat, esperem que duri!!!
