Avui us escriuré en primera persona. El 13 de març ha fet justament tres anys que ens vàrem haver de confinar a casa. Per a tothom varen ser unes setmanes molt dures i per a la gent de la cultura també perquè de cop i volta ens vam trobar amb les mans buides, havíem perdut tota la feina i no es veia un horitzó de recuperació. Va ser en aquest context de bloqueig, de pèrdua, de tristor, fins i tot de desesperació que vaig crear un conte virtual: “En BUM i el conte del Polzet”. 

Un conte que va tenir moltes coses bones: em va activar, em va obligar a fer bona cara i sobretot em va permetre involucrar els meus fills en una aventura que recordaré sempre més. I sí, també va servir per fer-nos una empenta econòmica fonamental en un moment on la gent de la cultura, i la meva companyia també, ho havíem perdut tot, absolutament tot. Us puc ben assegurar que sense aquest conte avui no seríem aquí.

És per això que vull donar les gràcies a les biblioteques que en el seu moment el vàreu comprar per compartir-lo a les vostres xarxes: Biblioteca de Palamós (Susana, gràcies per la guspira, sense tu no ho hauria fet mai), Biblioteca de CAbrils, Biblioteca del Masnou, Biblioteca de Rubí, Biblioteca Mira-Sol de Sant Cugat del Vallès, Biblioteca de Llagostera, Biblioteca de Badia del Vallès, Biblioteques de Sabadell, Biblioteca de Torrelles de Llobregat, Biblioteca de Tiana, Biblioteca de Riudellots, Biblioteques de Girona, Biblioteca de Ripollet i Biblioteca de Figueres.

També infinites gràcies a les biblioteques que l’estiu de 2020, complint tots els protocols haguts i per haver, us vàreu arriscar i ens vau convidar a explicar contes presencials. De tot cor, una vegada més, gràcies per comptar amb nosaltres, vàrem teixir complicitats que ens uniran per sempre més.

I gràcies també a totes les biblioteques que ho vàreu intentar però no ho vàreu aconseguir per múltiples raons, només de veure l’esforç i les ganes que hi vàreu posar ens vam sentir reconfortats i decidits a tirar endavant a qualsevol preu.

I ara que han passat tres anys em sembla que ja és moment de compartir “En BUM i les aventures del Polzet” amb tothom. Un conte fet amb el cor, amb molts defectes i també algunes virtuts però que és fidel testimoni del que vàrem viure aquells dies. Només desitjo que servís per arrencar un petit somriure als nens i a les nenes, a les famílies que el vàreu poder mirar. Us puc ben assegurar que per a mi va ser un flotador en una mar de tempesta.

Aquí en teniu l’enllaç: https://youtu.be/RmAenWCgMgc

Espero doncs que el gaudiu, que us el feu vostre i, sobretot, espero no haver de fer-ne mai més cap d’igual.

Salut, contes i biblioteques!!

Ignasi