Ahir en BUM enfilava la C25 direcció a Celrà ben content, estàvem a punt de conèixer un nou poble, nous nens i nenes, noves famílies… I això sempre és emocionant.

D’entrada el primer impacte va ser l’edifici de la biblioteca, quina preciositat! Una antiga fàbrica reconvertida en un fantàstic centre cultural amb tots els serveis i perfectament cuidat. La veritat és que el lloc ja ens va impressionar i ens feia preveure un bon conte. I el segon impacte va ser poder conèixer en Jordi i el seu equip, bona gent i grans professionals que ens van acompanyar en tot moment transmetent una calidesa i una sensació de “tranquils, esteu a casa” que ens van agradar molt. Moltíssimes gràcies, va ser un plaer trobar-vos!!

I llavors ja va venir el més important, el conte! Vau ser molt tímids però en BUM creu que ser tímid i passar-ho bé no són dos fets incompatibles ni molt menys i pensem que ahir va anar així. Per sort en Nil i en Genís varen fer tots els papers de l’auca i s’ho van passar d’allò més esdevenint protagonistes de l’aventura. Ah, i els pares i mares, en BUM diu que no ens descuidem de dir que també vàreu estar genials, fins i tot una mare va sortir de voluntària per ajudar-nos allà on no arribàvem i ho va fer tan i tan bé que ens va deixar impressionats. 

I després sessió de bateria, quin ritme i quina alegria! La gran majoria us vàreu animar a tocar i això va fer que en BUM estés molt i molt content, i ens va fer molta gràcia trobar dos germans amb dos estils de tocar ben diferents: jazz i metal, quina combinació!!

Per arrodonir la vetllada vam poder xerrar una estona amb alguns pares i mares i vam tenir la sort de conèixer una persona que fa anys es dedica a això d’explicar contes. Quan tornàvem en BUM em deia que quina sort no haver-ho sabut, no hagués resistit els nervis de saber-se davant d’un professional de cap a peus. Però mireu quina tonteria, trobar gent pel camí que comparteix la nostra passió per fer feliços els més petits de la família també ens fa il·lusió, poder fer-la petar una estoneta sabent que compartim un ofici tan important per a nosaltres ens fa sentir part d’alguna cosa, una part molt i molt petita… però una part.

I res més, a reposar que dimarts anirem a Constantí a conèixer més nens i nenes que tinguin ganes de viure una bona aventura.

Bon cap de setmana!!