Avui hem fet camí ben d’hora cap a La Granadella per explicar un nou conte als nens i nenes. Ja coneixíem la plaça perquè divendres, tornant de Benissanet, en BUM va insistir que paréssim per veure-la i, de passada, vam conèixer la Sílvia.
Sílvia, ja ens vas dir que aquest matí no podries venir i sàpigues que t’hem trobat a faltar. I molt! La persona en qui vas confiar la tasca de rebre’ns i ajudar-nos ha fet una hora tard i ha vist el conte des de la terrassa del bar. En BUM remarca que insistim en el “veure’l” perquè des d’allà era impossible sentir-lo.
És clar, amb tantes “ganes” i tanta “preparació”, hem començat el conte amb tres nens i nenes i més de mitja hora tard. Mica en mica però hem anat sumant adeptes i hem acabat un petita colla amb moltes ganes de col·laborar. Hem aconseguit trobar el tresor i hem tocat una estoneta. Nens i nenes de La Granadella, sou genials!!!
Per sort, quan anàvem a marxar, les mares del Miquel i l’Unai ens han alegrat el matí. Ens han dit que els havia agradat molt! Veus BUM? Només per això ja ha valgut la pena, recorda que a Platja d’Aro ja vam parlar de la manca de passió d’algunes persones i de que això no ens pot desanimar. I avui, si més no, marxem amb un bon record a la motxilla.
I res, després de recollir hem marxat sense que ningú ens digués adéu. Vist com ha anat el matí era el més normal i, fins i tot, m’atreviria a dir que algú potser encara no s’ha enterat que avui havia contractat un contacontes…
Demà rematem la setmana de Sant Jordi a la La Pobla de Segur, en BUM té moltes ganes de treure’s l’espineta!!
Fins demà!!
