En BUM tenia moltíssimes ganes de fer el conte a Puigcerdà perquè aquest hivern passat el vam haver de suspendre per culpa d’una intensa nevada que va col·lapsar bona part de les carreteres de la Cerdanya. I és clar, anar frisant com serien els nens i les nenes de Puigcerdà no hi havia qui aguantés un elefantet tan pesat!
Ara, una cosa us hem de dir, diuen que les coses bones es fan esperar i mentre fèiem el conte anàvem pensant que havia valgut la pena endarrerir-lo vuit mesos perquè va ser tan xulo, tan intens, tan divertit que ens va passar en un tres i no res. I és que quan tot funciona bé i ens ho estem passant pipa acabem buscant el tresor quan ens sembla que encara no hem ni començat. I enmig d’una setmana tan difícil per les emocions que estem intentant pair a marxes forçades, el somriure dels nens i les nenes de Puigcerdà i de les seves famílies va ser autèntica medicina contra el dolor.
I després sessió de bateria tan ordenada que en BUM no sortia del seu astorament: quina cua tan ben feta, quin respecte pels altres, tothom es va quedar a aplaudir els altres nens i nenes de la cua, va ser realment fantàstic!!
Moltíssimes gràcies a la Sílvia i tot l’equip de la biblioteca per haver confiat en nosaltres, va ser un gust immens poder-vos conèixer i ens vàrem sentir tan i tan ben atesos per totes tres que no podem més que agrair-vos infinitament una tarda com la que ens vàreu regalar dilluns. Quan la feina és ben feta i s’hi posa interès perquè tot surti bé l’èxit és gairebé assegurat. Moltes i moltes gràcies, Puigcerdà ja forma part de la nostra petita història i hi hem deixat un trosset de cor!!
I res més, aquesta setmana és tan farcida que no sabem si anem a descansar o a polir detalls per a l’estrena de divendres, o a repassar el text que no se’ns oblidi res…
Ai, quins nervis!!!
