Ahir amb moltíssimes ganes de conte vam arribar a Sabadell, una ciutat on en BUM encara no havia debutat i qui si sap si era per això o no però el teníem ben nerviós. I sabeu què? De vegades, només travessar la porta de la biblioteca, ja saps si les coses aniran bé o no i quan vam trobar l’Antonio vàrem saber que la d’ahir seria una bona tarda.
I la intuïció no ens va fallar gens ni mica, no éreu cap multitud però us hi vàu fer tant que semblava que us multipliquéssiu per tres, i tots vinga voler sortir, voler passar una bona estona, participar, tocar, buscar… Això sí, per un moment vàrem tenir una situació crítica i en BUM va pensar que sense voler trobaríeu el tresor abans d’hora; però teníeu tantes ganes de passar-ho bé i estàveu tan posats en la història que el vàreu tenir als morros i no us en vau adonar, sort!!!!! Un cop el pirata ens va donar el mapa del tresor vàrem aconseguir trobar-lo amb l’ajuda de l’Íria que va tenir molt bona vista i, ella sí, el va veure de seguida. Però si algú es mereix un reconeixement especial va ser la nena que va llegir les indicacions del mapa, us hem de dir que després de 74 contes va ser la nena que ha llegit més bé i més clar fins ara i per tant es va guanyar doble racció de tresor. Felicitats!!
I després la imprescindible sessió de bateria on, a banda de demostrar-nos que teniu un molt bon nivell, vàrem gaudir veient les vostres cares de felicitat asseguts davant l’instrument. Grans i petits vàreu ser molts els qui us vàreu animar a provar-ho i això ens fa estar molt però que molt contents, visca!!!
Un agraïment molt especial a l’Antonio per haver-nos rebut amb un somriure, haver-nos tractat molt però que molt bé i per fer-nos sentir com a casa. De vegades hi ha gent que amb la seva sola presència converteixen una sala en un lloc agradable i et transmeten confiança, bon rotllo. Per tant, repetim, moltíssimes gràcies!! Igualment un agraïment a l’equip de la Biblioteca del Sud per haver-nos convidat i haver-nos permès gaudir una estona amb els nens i les nenes del barri.
De tornada cap a casa vàrem tenir temps de sobra per pensar aturats a la carretera per culpa de l’enèssim incident a la C-17, una via que malgrat haver costat tantes i tantes vides innecessàries sembla que ningú té el ferm propòsit d’arreglar amb un mínim de sentit comú. I pensàvem que dissabte tornem a casa, farem el conte a la Biblioteca Joan Triadú de Vic i ens fa moltíssima il·lusió perquè després d’haver voltat tot el país de punta a punta podrem ensenyar a la nostra gent com busquem el tresor i vivim moltes aventures. Si us voleu apuntar ja ho sabeu, estarem contentíssims de rebre-us.
Fins dissabte!!