En BUM diu que el desembre i el gener han estat molt llargs, massa! Aquests mesos ens els guardem per atendre altres projectes, normalment parem l’activitat de la Companyia i ahir en BUM, que ja veia la llum al final del túnel, anava com una moto. Tants dies sense conte el tenien molt nerviós, des del 30 de novembre a Riudellots de la Selva que trobava a faltar el contacte amb els nens i les nenes del nostre país, la seva cara d’il·lusió, els seus somriures, retrobar cares conegudes, conèixer de noves… Vaja, tot el què implica tenir la sort de voltar explicant les nostres aventures. Però és que a sobre ens hi tornàvem a posar a la Biblioteca de Caldes de Malavella, una biblioteca que ja havíem visitat mesos enrere i d’on guardàvem un record meravellós.

En BUM es continua posant nerviós abans de cada conte, no ho pot evitar i ahir encara menys. Quin gust recuperar tot el ritual de preparació i veure com mica en mica els nens i les nenes anaven ocupant els seus llocs esperant amb ganes que comencés l’espectacle. Ahir la majoria vàreu estar genials, quines ganes de passar-ho bé i compartir les nostres aventures. Cada vegada que ens feia falta la vostra ajuda ens creixia un bosc de dits a davant i tots i totes, tant les qui vàreu sortir com les qui no, ho vàreu fer genial, quina canya!! Després de passar molts els perills i aprendre el significat de compartir vàrem aconseguir trobar el Llibre Màgic de la Felicitat i quan el vàrem obrir… Ai, quan el vàrem obrir, quines cares d’alegria!! És un moment impagable, només superat per les vostres expressions quan esteu asseguts davant la bateria. Ens va fer molt feliços veure com totes i tots us animàveu a provar l’instrument, veure com en gaudiu és una sensació meravellosa, visca!!

Res de tot això seria possible sense la tasca de les nostres biblioteques. Ahir vam tenir la gran sort de retrobar la Mercè, veure com ella i el seu equip han convertit la biblioteca en un epicentre cultural de primer ordre resulta emocionant. I ningú, mai, podrà pagar amb diners el pòsit cultural i l’empremta que quedarà en els nens i les nenes del poble, ni en els seus familiars i veïnes. Sou genials Mercè, moltíssimes gràcies per tornar-nos a acollir!

I res més, a descansar perquè divendres hi tornem a la Biblioteca La Ginesta Begues i en tenim mooooltes ganes!!