Avui és dia de conte i arribes a la Biblioteca Marquès d’Olivart de les Borges Blanques sabent que s’ho han treballat. Et reben amb una calidesa extraordinària i te n’adones que no s’ho han treballat, s’ho han MÉS que treballat i es preveu una molt bona assistència al conte. El que de cap manera et pots esperar és que 10 minuts abans del conte comencin a entrar nens i nenes, i més nens i nenes, i més nens i nenes… Però d’on surten??? I més nens i nenes, i els pares, les mares, els iaios, les iaies, tots cap a dins. Però si no hi cabrem! Et gires… i van entrant més nens i més nenes fins que la sala queda ben plena, quina gentada!! En BUM ha quedat al·lucinat i tanta gent no va enlloc per casualitat, per tant abans de res ens volem treure el barret davant la Teresa i tot l’equip de la Biblioteca: sou tres sols, és un gust immens trobar al camí gent com vosaltres amb tanta empenta i ganes que les coses surtin bé, moltes gràcies per deixar-nos participar de la festa d’avui i per organitzar tota la moguda de les Motxilles Lectores, quina feinada però quina gran idea! I en BUM també vol fer menció especial a dues convidades especials que hem tingut que són, ni més ni menys, que les dues valentes que habitualment expliquen el conte als nens i les nenes de Les Borges Blanques. Maria i Júlia, heu acostumat molt bé els nens i les nenes, ja ens han dit que ho feu molt i molt bé i des d’aquí us volem reconèixer la feina que feu. Endavant, molta sort i gràcies per venir avui a ajudar-nos a controlar tota la canalla que ha vingut, sou genials!!
I ara sí, com ha anat el conte? Doncs com voleu que vagi, si som tanta colla i tots i totes tenim ganes de passar-ho bé no pot ser res més que genial. Intens, divertit, a vegades dispers i a vegades tens, molt bé! I un agraïment especial als pares, mares i altres adults de la sala. En dies amb tanta gent acostuma a passar que els grans xerren i ens costa tirar endavant el conte, per això només començar us hem demanat silenci i ho heu fet tant, tant però que tant bé que us volem fer un aplaudiment molt gros des d’aquí. I res, que al final l’Èric ha trobat el tresor i hem tornat a demostrar que, efectivament, fa feliç a qui el troba.
Després hem anat a la sessió de bateria amb tants i tantes nenes que ha resultat caòtica. Però bé, a tranques i barranques heu anat passant tots i totes fins que al final en Jordi ha tancat la ronda i s’ha endut un bon regal perquè se’l mereixia, sí senyor!
I res més, anem a dormir esgotats perquè el conte ha estat molt exigent física i mentalment però alhora molt i molt satisfets. I contents perquè tardes com la d’avui justifiquen aquesta aventura que un bon dia vam empendre amb res més que molta il·lusió i perquè demà dissabte hi tornem a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès i no se’ns acut millor manera de començar el dissabte.
Fins demà!!