El conte d’aquest divendres a la Biblioteca Josep Roca i Bros d’Abrera es resumeix en la cara de felicitat del Víctor quan va sortir a buscar el tresor, o la cara de tots els nens i nenes quan vàrem trobar-lo i els salts d’alegria en veure’n el contingut, o la implicació dels pares i les mares seguint fil per randa tota la història. Va ser un conte màgic i en BUM encara no s’ha recuperat de tantes emocions, en un dia complicat per ser pont vam trobar a Abrera un públic extraordinari i un equip de bibliotecàries encapçalat per la Míriam de bandera; i el resultat va ser una experiència inoblidable.
I és que el divendres vàrem fer una mica de tot: vam viure moltes aventures, vam riure, vam patir, ens vàreu ajudar molt i molt i al final vàrem trobar el tresor amagat darrera una paperera. Vosaltres mateixos ho vàreu dir, com pot ser que ningú l’hagi vist mai fins ara? En BUM sap la resposta, perquè fins ara ningú a Abrera havia buscat el tresor amb tantes ganes com vosaltres, potser ni coneixien la història, i vosaltres us mereixíeu de totes totes trobar-lo. I després sessió de bateria on la gran majoria us vàreu animar a provar i ho vau fer tant però que tant bé que en BUM encara està al·lucinat.
Una menció especial per a la Míriam i tot l’equip de la biblioteca que des del moment de travessar la porta ja ens estàveu ajudant en tot i més, posant interès en que tot funcionés. No és casualitat que la sala fos plena de nens i nenes amb les seves famílies amb ganes de gaudir d’un conte, és gràcies a la vostra feina de fons que ningú veu però que aconsegueix que les famílies es facin seu un espai tan valuós com el vostre. Moltes gràcies per tot i moltes felicitats per la feina que feu, sou genials!!!
De tornada a casa en BUM no va parar de xerrar recordant els moments més bonics del conte que varen ser tants que van donar per a tot el viatge. I és que després d’uns dies complicats ens feia falta un conte com el de divendres per recordar que no hi ha res millor al món que la felicitat dels nens i les nenes. Des de divendres Abrera, un poble que no havíem visitat mai, serà un bocinet de la nostra petita història i un indret on hi haurem deixat un trosset de cor.
I seguim amb moltíssimes ganes perquè dimecres visitem la biblioteca de Castellfollit de la Roca, visca!!
