El diumenge dia 7 havíem de fer un conte a Barcelona però vés per on la pluja ho va impedir. Però el diumenge següent el sol brillava al cel i nosaltres teníem l’esperit alegre i optimista sabent que, aquesta vegada sí, podríem tornar a gaudir de la nostra activitat, de la nostra feina, de la nostra passió.
Els jardins de la Fundació Julio Muñoz Ramonet són un racó on hi hem escrit estones memorables, on hi hem viscut moments que donen sentit a les moltes hores que passem assajant i preparant nous espectacles. Per això ens agradaria començar agraïnt a la Dolors la confiança que diposita en la nostra Companyia, saber que tenim persones com ella al costat lluny de relaxar-nos ens fa sentir més vius que mai i més obligats a fer-ho sempre millor. De tot cor moltíssimes gràcies per comptar amb nosaltres una vegada més, ets un sol!!!
Veure les escales del jardí, les esplanades, els racons plens de famílies disposades a passar una bona estona no té preu. Amb totes les mesures de seguretat que ho fan tot una mica més pesat però quan hi ha bona fe tot sempre acaba funcionant sense esborrar cap somriure. Ens va encantar la passió que teníeu petits i grans seguint la nostra història, com des del lloc ens ajudàveu i us fèieu còmplices de les nostres bromes, dels nostres dubtes, dels nostres paranys. Va ser genial, quan estàs explicant un conte i de cop t’adones que anem tots a una, que els nens i les nenes ho estan gaudint i que els grans tornen a ser nens i nenes i també ho estan gaudint… Què bèstia, és una sensació tan brutal que ens falten paraules per explicar-la però que ens fa feliços i ens fa sentir bé, molt bé. Com no podia ser d’altra manera vàrem aconseguir trobar el Llibre Màgic perquè va quedar molt clar que compartir és un valor que vosaltres enteneu perfectament i llavors, quan el vàrem obrir… Ai mare si us haguéssiu vist les cares de felicitat!! Va ser la cirereta a un matí, un altre matí, que recordarem durant anys i panys, vosaltres sí que ens vàreu regalar un bon pessic de felicitat!!
Tornant a casa, vés quines coses, el cel es va tapar i varen tornar els núvols negres a amenaçar-nos però, sabeu què? Ja no ens feu por, amb tot el que hem passat l’única certesa que tenim és que tard o d’hora el sol sempre torna a brillar.
Seguim!!!