En BUM va tornar divendres molt i molt content de Sarrià de Ter, quin conte tan i tan divertit vàrem construir entre… totes!! Sí, sí, per primera vegada en la nostra petita història tot el nostre públic varen ser nenes i vàreu estar senzillament meravelloses. En BUM, tot tornant a casa, no parava de repetir-ho, per què vivim en un món on les nenes pel fet de ser nenes tenen menys oportunitats que els nens pel fet de ser nens? A cada conte veiem que tots i totes tenen les mateixes ganes de viure i de passar-ho bé, per què llavors hem de fer diferències? És una bona pregunta BUM que té una resposta senzilla i complicada alhora. Complicada perquè vivim en una societat masclista, potser menys que anys enrere però més del què deuria. I senzilla perquè la societat la fem nosaltres i si cadascú de nosaltres valora els demés per la seva manera de ser donarem un exemple que s’anirà expandint. I és que el món d’avui ja està fet i no el podem canviar però el de demà està per fer i és a les nostres mans, podem triar entre fer quelcom per millorar-lo o quedar-nos quiets i lamentant-nos…

Però tornant al conte, ens va emocionar veure les ganes que teníeu d’ajudar-nos i de passar-ho bé, els vostres somriures i la vostra sinceritat, les ganes de tirar endavant l’aventura i fer front a tots els perills coneguts i desconeguts. I la veritat és que va passar el què passa quan les coses funcionen bé, que el conte s’acaba convertint en un viatge que fem plegats on no importa ni el temps ni l’espai, només vosaltres i nosaltres. I sí, sempre ens passa que quan ens ho estem passant més bé pensem “ja està? Ja estem obrint el Llibre Màgic?”. Perquè esperem que no hagueu dubtat ni un segon que el vàrem trobar, ben amagat al prestatge del Tatano, gràcies a la Mila i a totes les qui vàreu regirar mitja biblioteca per trobar-lo. Ah, i va quedar claríssim, efectivament era el Llibre Màgic de la Felicitat, quines cares d’alegria!! I després sessió de bateria on la gran majoria us vàreu animar, vareu repetir i on els pares i mares vàreu fer una cosa que ens agrada molt: quedar-vos a veure a totes les altres nenes i aplaudir-les com si fossin les vostres. Per les seves cares ens sembla que aquesta dosi d’amor després d’una estona de diversió va ser la cirereta del pastís.

I només ens falta una cosa que, tot i que l’hem deixat pel final, no és ni de bon tros menys important: Anna, moltíssimes gràcies per convidar-nos a la Biblioteca!! Va ser un gust retrobar-nos, per nosaltres Sarrià de Ter ja és un d’aquells llocs que és molt més que un nom, és un petit bocinet de la nostra història i un lloc on hi hem deixat un trosset de cor. Ets un sol, que brilla molt i fa una feinada que no es pagaria amb totes les riqueses del món, moltes gràcies!!!

I res més, aquests dies anem una mica despistats perquè en BUM ha estat ben refredat i fins i tot diumenge, que casualment teníem lliure (!!), va haver de fet llit. Pobret, però no us penseu que demà no estarà preparat per tornar a Terrassa, una de les seves ciutats preferides.

Som-hi!!