El 6 d’octubre era una data marcada en vermell al nostre calendari, tocava estrenar un nou conte i tots en teníem moltes ganes. Però no sabem si a vosaltres us passa, de vegades com més desitges una cosa pitjor t’acaba sortint tot. El conte de divendres va ser un conte realment difícil però ep, no us penseu que ens vàrem arrugar ni un pèl. Empenyent una mica aquí, retallant una mica allà i anant a buscar allò que sabíem que us agradaria de debò vàrem acabar recitant l’encanteri del Llibre Màgic de les Fades. Això sí, amb una colla de fidels que vàreu estar al peu del canó atents i atentes a tot el que us explicàvem i a qui en BUM recorda especialment.
I com que les coses que funcionen sempre és millor no tocar-les, i com que ens agrada que la música sigui a l’abast de tots els nens i nenes, continuem amb la tradició de deixar-vos tocar la bateria. I és que les cares que feu no tenen preu, fins i tot els nens i les nenes que durant al conte t’han fet la vida impossible els veus amb cara de bons jans esperant el seu torn. I patrim patram patrum tots amb una bona rialla i gaudint d’una petita dosi de dolça felicitat.
Evidentment caldrà rodar molt el conte, de fet tenim la teoria que mai són acabats perquè vosaltres mateixos en feu posar coses i treure-les i aquesta és la màgia, és el que fa que per més vegades que expliquis una història sempre puguis com a narrador gaudir-la com si fos la primera vegada.
I avui una ovació especial per a la Susanna i tot l’equip de la biblioteca, la nostra particular casa de les primeres vegades. Moltes gràcies per confiar en nosaltres i per ser-hi, amb gent com vosaltres al costat el camí sempre fa baixada. En BUM diu que sobretot us digui que sou un sol i que és un luxe compartir una tarda amb gent que és capaç de posar-hi tanta passió. Moltes gràcies!!
I res més, això no para i en BUM està requetecontent!!!!
