A Vilanova del Vallès no és que sigueu valentes i valents, no no, sou heroïnes i herois. Els nens, les nenes, els pares, les mares, els iaios, les iaies… Tots i totes, perquè amb la tromba d’aigua que va caure ahir al Vallès, quan el més fàcil era quedar-se a casa, vosaltres vàreu venir a compartir les aventures del BUM amb nosaltres i només per això ja valia la pena donar el 200%.

Això que va ser un conte estrany, per primera vegada interromput pels llampecs i els trons, amb una baixada de tensió, però vosaltres com si res disposats i disposades a donar-ho tot. I teníeu tanta energia i tantes ganes de passar-ho bé que si tancàvem els ulls semblava que a la sala hi havia 200 famílies disposades a tot. En BUM diu que és un luxe explicar contes a persones com vosaltres tan valentes, tan involucrades i amb tantes ganes de divertir-se. Vàreu afrontar els perills del Castell Maleït amb una naturalitat inèdita, vàreu trobar el Llibre Màgic, vàreu desfer l’encanteri… I vau quedar glaçats en veure què passava quan s’obria el llibre, quina cara que teníeu però de cop i volta va arribar l’eufòria i vinga, som-hi!! La sessió de bateria va ser espectacular i algú fins i tot va repetir, eh Àlex? Però és que ahir, amb tot el què ens vàreu demostrar, no us podíem dir que no a res, sou genials!!

Ahir a Vilanova del Vallès vam trobar a faltar l’Elisenda però vam estar molt contents de conèixer l’Elena. Moltíssimes gràcies Elena per acollir-nos i per la teva simpatia, vam marxar molt contents!

I res, us podeu imaginar com vam arribar al cotxe, ben xops! Els carrers de Vilanova semblaven rius (no us exagerem) i hi havia tanta aigua que no es veien les voreres, quina manera de ploure. I en BUM va tornar a casa content, molt content, perquè resulta encoratjador saber que encara queden famílies que per escoltar un conte estan disposades a tot.

Visca Vilanova del Vallès!!