I ahir, com que tornava a ser dia de conte, en BUM encara estava més content. Ens estrenàvem a la Biblioteca Ponent de Sabadell i en BUM tenia moltes ganes de fer un bon conte. I la veritat és que ens ho vàrem passar molt bé amb vosaltres i vam tornar a casa molt cansats però també molt satisfets.
D’entrada, quan les coses comencen bé, és habitual que també acabin bé. Arribar a una biblioteca, que et rebin, que t’obrin, que t’expliquin com funcionarà tot, que et demanin què necessites… Tot això fet amb ganes que les coses surtin bé acostuma a ser garantia d’èxit. Per tant, abans de res, en BUM vol que agraïm a tot l’equip de la biblioteca el tracte que ahir vàrem rebre, sou genials!!
I després conte amb una vintena de nens i nenes de totes les edats amb unes ganes boges de col·laborar i de passar una bona estona. I a veure, penseu que amb aquesta actitud ens podíem avorrir? Ni parlar-ne, no només vam tenir un bon conte sinó que amb l’ajuda del Marc vàrem aconseguir trobar el tresor amagat darrera unes cortines. I ai mare quan el vàrem obrir… Quines cares d’alegria! Perquè després diguin que el tresor del pirata no fa feliç a qui el troba, eh?
Però el millor estava per arribar, ahir a Sabadell vàreu fer una de les files més ben fetes de Catalunya: amb ordre, recte i sostinguda en el temps perquè no es va desfer en cap moment malgrat les ganes que teníeu de tocar l’instrument. Moltes felicitats! Ah, i quin nivellàs de bateria i sobretot quines cares d’alegria mentre tocàveu, visca!!
I res més, a descansar perquè avui encara hi tornarem a la Biblioteca Contravent de Vilanova del Vallès, amb la veu una mica justeta però amb moltíssimes ganes de passar una bona estona.
Ja tenim ganes que sigui l’hora de començar!!
