Quan encara faltaven 15 minuts per començar el conte la sala infantil de la BiblioCreixell ja era ben plena de nens i nenes amb moltes ganes de passar-ho bé. Quins nervis tenia en BUM, quines ganes de començar, això pintava molt bé!!! Vaja, tot bé excepte el concert de pets d’hipopòtam que gairebé ens deixen sense alè!!
Hi ha dies que saps que les coses sortiran bé i que et divertiràs. Només cal fer una ullada i en tens la certesa. Però ahir a la BiblioCreixell vàreu superar toooootes les expectatives: va ser molt més que divertit. Vam riure, vam passar nervis, vam buscar el tresor i vam tocar la bateria. I el millor de tot: els nens i les nenes però també la majoria de pares, mares, iaios, iaies, tiets, tietes, amics i coneguts de la sala teníeu ganes de formar part de l’aventura. Amb algun ensurt, eh? però que ens va fer riure una estona!! Cada vegada que feia falta un voluntari volaven quaranta mans i tots els qui vau sortir vàreu clavar el paper. Finalment, gràcies a la impagable perspicàcia de la Míriam i el seu Mínion, vàrem trobar el tresor amagat en un petit armari. Quina sort… i com sou de despistats, tant de temps allà i no l’havíeu vist mai!!!
La sessió de bateria la teníeu molt més que guanyada. Hem de dir que per moments vau igualar la rectitud de la cua de Mollerussa però en BUM vol fer constar que va tenir molt mèrit, éreu tants que la fila podia sortir per la porta del fons de la biblioteca!! I quin ritme, n’hi havia que en sabíeu tant que ja agafàveu les baquetes com els millors bateries de jazz, i la resta tots patrim patram sense cap mena de por ni vergonya. I molt bé que vàreu fer-ho!!!
En el recorregut que en BUM està fent arreu de Catalunya tenim la sort de trobar, en la majoria de llocs, uns excel·lents bibliotecaris i bibliotecàries que lluiten a diari per fer arribar la cultura i les lletres als infants i adults del país. I que converteixen les biblioteques en llocs amables i de referència per a tothom, una tasca molt difícil aconseguida a base de lliurar mil i una batalles. Ahir a Creixell la Maribel va ser un exemple perfecte d’aquesta tasca i un motiu més per estar orgullosos dels amics que anem fent pel camí. Moltes gràcies Maribel, la tarda d’ahir va ser inoblidable!!!
De tornada en BUM va voler sentir el disc “Porrera” de Lluís Llach i quan al final el poeta músic de Verges proclama a tot cor que “Hi ha una altra manera de viure!” en BUM anava mirant per la finestra i fent que sí amb el cap: hi ha una altra manera de viure i nosaltres lluitarem perquè sigui la nostra.
I dijous tornem a refer el camí perquè anem a la Biblioteca Municipal de l’Arboç, on a partir de les 17:30h en BUM tornarà a fer allò que més li agrada: intentar que els nens i nenes del nostre país siguin una miqueta més feliços.
Ens voldreu acompanyar?