Divendres en BUM va tornar La Nou de Gaià, un dels primers llocs on vam tenir el privilegi d’explicar les aventures del BUM i com que el record que en teníem era meravellós estàvem tots plegats una mica inquiets. Ens agrada recordar-ho perquè quan arrenquem un projecte tots necessitem oportunitats i la Montse ens en va donar una, fet que ens obliga a estar en deute permanent amb ella i amb els nens i nenes que llavors ens van venir a escoltar i ens van regalar una tarda inoblidable.

Així doncs en BUM ja va arribar a la Biblioteca&Punttic la Nou de Gaià predisposat a viure una tarda especial, però és que ens vàreu regalar un conte tan bonic que vam marxar feliços com mai. D’entrada però vam tenir el gust de retrobar la Montse, l’ànima de la Biblioteca. Resulta emocionant trobar persones com ella amb passió, ganes de fer bé les coses, empenta i vocació. Construir un epicentre de cultura en un poble petit com La Nou de Gaià té molt mèrit, aconseguir que les famílies es facin seu l’espai i que visquin la cultura amb naturalitat és quelcom meravellós, un bé intangible que dóna a tots i a totes un rerefons cultural que sens dubte ens fa més lliures i feliços. Per tant no podem començar d’altra manera que agraint a la Montse i al seu equip que ens hagin tornat a fer confiança i que ens hagin regalat una altra postal pel nostre àlbum de moments feliços. És un plaer i un privilegi visitar-vos i des del fons del cor en BUM i tota la colla us volem donar les gràcies, sou un sol!!!!!

El conte va tenir molta història perquè va ser bonic de debò. És gust trobar nens i nenes com vosaltres amb tantes ganes d’ajudar i de passar una bona estona, disposades i disposats a tot, sense por, amb alegria i decisió. Mica en mica vàrem anar superant tots els obstacles, vivint totes les aventures i sí, trobant el Llibre Màgic de la Felicitat. Quina alegria quan el vam obrir, eh? Ah, i vam tenir temps també de recordar que érem 8 de març, una data a reivindicar cada dia de l’any perquè no podem parar de lluitar i d’ajudar fins que les dones no esdevinguin lliures i iguals als homes, com pot ser que encara no ho haguem aconseguit? I vam acabar la tarda amb una sessió de bateria molt bonica on en BUM diu que tots i totes ho vàreu fer molt i molt bé, visca!!

Abans de marxar de La Nou de Gaià vam tenir temps de fer una petita passejada pel centre del poble, badar als miradors, parlar amb alguns nens que jugaven, observar l’església de Santa Magdalena i recordar les sensacions de gairebé tres anys enrere. I pensàvem que el projecte creix, que estem molt contents de ser on som i tenim moltes ganes d’anar més enllà. Però sobretot, el què ens fa feliços de debò, és retrobar persones meravelloses a qui, sense aquesta aventura, ens hauríem perdut el gust de conèixer, som molt afortunats!!