Nens i nenes de #Terrassa, al final acabareu mal acostumant en BUM. Avui heu tornat a fer un conte tan xulo, tan emocionant, tan participat, tan divertit… És que se’ns acaben els adjectius i a cada conte a Terrassa, quan penses que ja no es podrà millorar, patapam! Ens torneu a demostrar que sou genials, és possible?
Ja d’entrada ha quedat molt clar que teníeu ganes de passar-ho molt bé i això ha quedat palès a mida que avançava el conte. No ens han faltat voluntaris, heu fet tots els papers molt però que molt bé i a sobre hem tingut uns pares, mares, iaies, amics i amigues totalment implicats i disposats a ajudar en tot allò necessari. Hem tingut una Bibliotecària de la Selva ben trempada i un efecte especial que hi cantaven els àngels, no podem demanar més!! Bé, sí, podem demanar trobar el Llibre Màgic de les Fades i que no us quedi cap dubte: era impossible fracassar i gràcies a la vista de falcó de l’Èric l’hem localitzat amagat darrera uns llibres, visca! I després de dir l’encanteri molt ben dit s’ha obert i… tatxan!! Efectivament, era el Llibre Màgic de la Felicitat que fa feliç a qui el mira!! I enmig de tanta eufòria només ens faltava deixar-vos tocar la bateria, en BUM està emocionat perquè tots i totes ho heu fet molt però que molt bé, quin ritme!! Fins i tot algun gran s’hi ha atrevit, com ens agrada!!
Com sempre a Terrassa estem com a casa però això no ens impedeix valorar en la seva justa mesura la qualitat de la feina que hi fan les biblioteques de la Bctxarxa – Xarxa de Biblioteques Municipals de Terrassa. Avui hem tornat a la BD3 que té una alineació que podria formar part de qualsevol “dream team” de les biblioteques, amb la Núria, la Mercè i l’Imma al capdavant. De tot cor moltíssimes gràcies, visitar-vos sempre és bonic perquè vosaltres ho feu especial amb els vostres somriures i el vostre bon tracte. És un autèntic luxe trobar persones com vosaltres al camí i, tot i que ja ho sabeu, us tornem a repetir que Terrassa ja no és una ciutat més al mapa, hi hem deixat un trosset de cor i hi hem escrit pàgines molt boniques de la nostra petita història. Sense vosaltres no seria possible així que des d’aquí us volem expressar el nostre més profund agraïment.
I avui ja està, tornem molt però que molt contents i fins i tot una mica tristos, la tristesa que provoca marxar d’un lloc on hi estàs bé. I la cirereta del pastís l’hem tingut quan anàvem a marxar i una nena, l’Emma, encara ha tingut temps de venir corrents, fer-nos un petó i una abraçada i donar-nos les gràcies. Només per això tot ha valgut la pena.
Bona nit!!