Dimecres en BUM estava molt i molt content perquè tornàvem a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar i aquesta és una biblioteca molt especial i molt bonica, saber que hi hem de tornar ens alegra la vida.
Vam trobar una majoria de nens i nenes amb moltes ganes de conte i passar una bona estona, resulta molt estimulant veure com ens aneu seguint les aventures, com us deixeu sorprendre a cada gir de guió, com participeu quan us ho demanem. Adonar-nos que malgrat les dificultats del conte us ho heu passat bé ens fa sentir molt feliços, és el nostre particular desig a l’estel i sempre, sempre, sempre ens el fa realitat. Gràcies també a les famílies que amb la vostra complicitat ens vàreu ajudar a tirar endavant, saber que per una estona heu tornat a ser les nenes que mai heu deixat de ser (com passa en tants i tants llocs no hi ha havia pares a la sala però aquest és un altre debat…) ens fa sentir bé, a qui no li agrada tornar-se a sentir infant per una estona? Igualment un agraïment per les paraules que ens vàreu dedicar al final del conte, quin gust dóna trobar persones com vosaltres!!
Una de les coses boniques de la nostra feina és conèixer i retrobar persones especials, persones que amb el seu esforç i la seva passió són una referència i un exemple a seguir. Dimecres vàrem tenir el privilegi de retrobar de nou la Judit i tot l’equip de la biblioteca, persones que ens fan sentir bé, estimats, valorats i respectats. De tot cor moltíssimes gràcies per tornar-nos a acollir de nou, les bones notícies ens varen fer immensament feliços perquè ens agrada molt saber que les persones a qui estimem aneu fent realitat els vostres somnis i donant forma al vostre present i futur. Amb persones com vosaltres ens veiem amb cor d’arribar a la fi del món, sou un sol!! 
I res més, aquests dies no han estat massa bons perquè com ha passat en bona part de les llars del nostre país hem tingut la visita del coronavirus que s’ha entestat en passar uns dies amb nosaltres. Al final l’hem fet fora tot i que malauradament vam haver d’anul·lar el conte a la Biblioteca de Castellbisbal. Josep Mateu i Miró a qui, de passada, volem agrair la seva comprensió i empatia en un moment com aquest, de ben segur que tard o d’hora ho podrem recuperar i vindrem al vostre poble amb encara més ganes.
Vinga, seguim!!
