Dissabte en BUM baixava encuriosit a la Biblioteca Pública Albagés, com serien els nens i les nenes del poble? L’haguéssiu vist a la tornada, amb un somriure d’orella a orella i demanant quan tornaríem. I és que ens vàreu regalar un conte tan bèstia que ens ho vam passar d’allò més bé, quina canya!!
Moltes vegades us diem que quan aconseguim que els pares, mares, tiets, tietes, padrins i padrines sigueu partícips del nostre conte és una sensació brutal, anar tots i totes a una és la garantia d’una bona estona plegats. Doncs bé, dissabte en BUM us vol felicitar a totes i a tots perquè des del segon zero vàreu estar al nostre costat rient, col·laborant, patint, amb un somriure permanent a la boca i un gran respecte. Si a això hi sumem uns nens i nenes amb moltes ganes de passar-ho bé, sense por, disposats a qualsevol cosa… Què podia sortir malament? És molt divertit quan no només feu allò que us demanem sinó que hi poseu de la vostra part, això ens dóna molt joc i fa del conte un viatge molt bonic i imprevisible que ens fa estimar la nostra feina. Després de tantes aventures, després de tanta intensitat, va arribar el millor moment: buscar el tresor. I no vàreu dubtar ni un segon, dreta i esquerra són dos conceptes que teniu claríssims i al final, no podia ser d’altra manera, vàrem trobar el tresor del pirata ben amagat darrera d’uns llibres. I quan el vam obrir, ai mare, quina alegria, vam poder tornar a demostrar que el tresor del pirata fa feliç a qui l’obre, oi que sí? I no contents encara ens vàreu obsequiar amb una sessió de bateria molt bonica, on gairebé tothom hi va participar i on en BUM diu que tots i totes ho vàreu fer molt però que molt bé.
Dissabte el conte tenia un motiu ben especial: el vuitè aniversari de la Biblioteca. És un luxe que un poble com l’Albagés compti amb un equipament d’aquestes característiques i encara és de més luxe que compti amb la Mari al capdavant. Quina empenta, quina il·lusió, va ser un gust arribar, notar les ganes de fer que les coses sortissin bé, l’esforç de fer que tot valgui la pena. Mari, va ser un plaer immens poder fer un tros de camí plegats, a l’Albagés hi vam deixar un trosset de cor i te’n volem donar les gràcies, ets genial!!
I res més, aquesta setmana a la Companyia Homenots és frenètica perquè serem al teatre assajant el nou espectacle. Però dimecres a la tarda ens escaparem a Breda per explicar les aventures del BUM i en tenim no moltes, no, moltíssimes ganes!!
