Quan anàvem a Castellfollit de la Roca en BUM no se’n sabia avenir: “encara no ens hem estrenat a La Garrotxa, tant que ens agrada!”. I tenia raó, després de tants i tants contes encara era hora de debutar en una terra tan bonica i que ens estimem tant. I després del conte us hem de dir que si tota La Garrotxa és com Castellfollit de la Roca directament ens hi volem quedar a viure.
Perquè heu fet un conte superlatiu, amb unes ganes de passar-ho bé brutals i seguint tota l’estona les aventures del BUM, en PAM i en XIM. No ens han faltat voluntaris i els que heu sortit heu intervingut com si realment estéssiu vivint la història. Hem patit, hem rigut, hem gaudit i sobretot hem trobat al tresor. I ha quedat demostrat que sí, que fa feliç a qui el troba, la vostra cara d’alegria i la vostra reacció no ens han deixat cap mena de dubte.
Ara bé, parlem de la sessió de bateria. Tela marinera!! En BUM ha quedat al·lucinat amb el nivell que heu demostrat i les ganes amb què heu picat, tant que ha proposat que a partir d’ara el poble es digui Castellfollit de la “Rock”a. Bé, no sé si és una proposta que a l’Ajuntament farà el pes, però realment s’ajusta a la realitat. I sobretot, una cosa molt bonica, ens ha agradat veure com tots els pares, mares, iaios, iaies, tiets i tietes us heu quedat a veure els altres nens i nenes i els heu aplaudit a totes i a tots. Aquest detall tan petit és, per a elles i ells, molt important i per tant us en volem donar les gràcies i treure’ns el barret per la lliçó que heu donat.
Com sempre també volem posar en relleu la tasca d’un autèntic exèrcit de la cultura que tenim al nostre país, persones que equipades amb armes de construcció massiva com llibres i material audiovisual fan que la cultura s’acosti a tothom. Avui hem tingut l’oportunitat i el luxe de conèixer la Dora i ens meravella veure com un poble de menys de 1000 habitants té una biblioteca epicentre de l’activitat cultural. Avui era ben plena de nens i nenes amb les seves famílies i això té un mèrit enorme. Moltes felicitats per la feina i moltíssimes gràcies per convidar-nos Dora, gràcies a tu Castellfollit de la Roca ja no només serà un poble bonic i tranquil, també serà un lloc important en la nostra petita història i on hi hem deixat un trosset de cor.
Ah, a sobre hem retrobat velles amistats que no teníem previst veure i que, per tant, ens ha fet moltíssima il·lusió de saludar. I també hem trobat familiars d’amics nostres, qui ho havia de dir!!
I res més, ens anem a dormir molt, molt però que molt contents. I amb ganes de més, de moment la propera parada serà divendres a la Biblioteca de les Borges Blanques.
Quines ganes!!!