Avui ens sentim capaços de definir sense marge d’error la paraula tendresa. Tendresa és el que ens heu demostrat avui a la Biblioteca La Muntala, tendresa són els nens i les nenes que ens heu vingut a veure avui, tendresa són les mares i els pares, els iaios i les iaies participant amb nosaltres de les nostres aventures, tendresa són l’Antònia i en Jordi esforçant-se perquè tot surti bé.
Avui éreu poquets però valíeu pel poble sencer. Amb atreviment i sense vergonya heu entrat al nostre joc, ens heu seguit les bromes, hi heu posat de la vostra part i… Sí, “es molt fàcil”, oi? Quin fart de riure!! Amb vosaltres sí que és fàcil, els protagonsites empenyent, els i les que estàveu assegudes amb els ulls ben oberts pendents de tots els moviments i les famílies amb nosaltres, al nostre costat, compartint el viatge. Hem anat superant tots els obstacles, ens heu demostrat que sou els nens i les nenes més valentes del món i al final… Què, ho hem trobat o no? És clar que sí, no ho dubteu, al final de la cova en Marc ha vist alguna cosa sospitosa i un cop allí, efectivament, era el tresor del pirata!! I quan l’hem obert hem pogut donar fe que efectivament fa feliç a qui l’obre, visca!! Després hem fet una sessió de bateria molt bonica on tots i totes heu estat molt i molt bé i on els grans heu aplaudit a tots i cadascun dels nens i nenes i això sempre fa molt feliç en BUM perquè veure el vostre somriure davant l’instrument és el millor que hi ha.
Avui hem d’agrair a l’Antònia i el Jordi la tarda que ens han regalat. Mireu, avui hem arribat a la Biblioteca i en Jordi i l’Antònia ens han rebut amb un somriure, tenien la sala preparada i es notaven les ganes que tenien perquè estéssim bé i el conte fos un èxit. És impossible fallar en aquestes condicions, ens sentim tan afortunats de sentir-nos tan valorats que no podem fer més que donar el 200% perquè les famíles que ens veniu a veure penseu que el temps que heu passat amb nosaltres a la biblioteca ha estat ben gastat. En BUM i tota la colla us volem donar de tot cor les gràcies per haver-nos permès compatir una tarda meravellosa amb vosaltres i per haver fet que a Sant Vicenç de Montalt hi haguem deixat un bocinet de cor. Moltissimes gràcies, sou genials!!
En BUM avui ha tornat a casa amb un somriure d’orella a orella, hem tingut la immensa sort de viure una altra tarda inoblidable i això ens fa molt feliços. Perquè quan vam decidir iniciar aquest projecte, quan vam decidir deixar-ho tot per fer un canvi de rumb radical a la nostra vida, quan tothom es pensava que estàvem sonats, ni en el millor dels somnis haguéssim pogut imaginar viure tardes com les d’avui. Però ep, no us penseu que ens hem cregut que hem arribat enlloc, eh? Aquesta setmana santa descansem de contes, que no d’assajos ni projectes, i l’altra setmana hi tornem amb dos contes més.
Visca, visca i visca!!!!!
