I a #Ginestar vàrem rematar un Sant Jordi meravellós a les Terres de l’Ebre, on ens sentim molt ben tractats i estimats. El viatge de Benissanet a Ginestar és curtet però bonic, tota l’estona vas voltant un riu Ebre que baixa carregat i amb ganes. Així que en un obrir i tancar d’ulls ens vàrem presentar a la Plaça Catalunya Ajuntament de Ginestari, sabeu què hi vam trobar? En Josep remenant l’equip de so i deixant-lo ben preparat quan encara faltava més d’una hora pel conte. Això són ganes de fer bé les coses!! Però no només això, vam poder fer una de les coses que més ens agrada quan anem a voltar els pobles del nostre país: fer-la petar una estona! Amb en Josep que va viure un temps a Vic i amb qui vam poder compartir vivències, amb alguns pares i mares que vàreu venir a veure el conte… I en BUM ja ho va dir, si hem començat així a Ginestar només podem acabar a dalt de tot!
I així va ser, els nens i les nenes que vàreu venir a veure el conte a la Plaça us vàreu portar molt bé i ens vàreu ajudar en tot moment. És gust veure com les aventures avancen i vosaltres esteu allà, a punt per col·laborar en qualsevol moment, atents i atentes, amb uns bosc de braços ben alçat cada vegada que us necessitàvem. I és clar, el dia de Sant Jordi no podia acabar malament i amb l’ajuda del Pau vàrem aconseguir trobar el tresor del pirata amagat al final de la cova i en una plaça on cada vegada hi havia més gent. No cal dir que la sessió de bateria va ser molt bonica, tant pel nivell com per les vostres cares d’alegria davant l’instrument i això ens fa sempre molt i molt feliços.
Com sempre agrair a la Concepció i al Josep l’esforç i les ganes per fer que les coses surtin bé. Potser és que tenim molta sort, però és realment emocionant voltar pel país i veure com hi ha tantes persones que s’esforcen dia a dia perquè les activitats arribin al màxim nombre de gent. De tot cor moltíssimes gràcies per haver posat Ginestar al nostre mapa de moments bonics que cal conservar.
I bé, quin Sant Jordi tan intens. El viatge de tres hores fins a casa ha estat llarg i ens caldrà algun dia per refer-nos però, sabeu què? Ens sentim privilegiats de poder formar part, per uns breus moments, de les vostres vides i que ens permeteu intentar que durant una estona tots i totes siguem una miqueta més feliços. Vosaltres direu si ens en sortim o no però, veient-vos les cares ens alguns moments, pensem que anem pel bon camí i només per això tota aquesta aventura val la pena.
Va vinga, que divendres hi tornem a Les Borges Blanques, quines ganes!!!