Després de tants i tants dies en BUM no se’n sabia avenir: finalment podíem tornar a explicar contes a les biblioteques, visca!! I si voleu saber la veritat vam baixar a Montcada i Reixac amb un nus a l’estómac, quins nervis i quina il·lusió!!

Us hem de confessar que va ser una tarda meravellosa farcida de retrobaments amb els nens i les nenes i amb les famílies, amb les persones que us cuideu de les nostres biblioteques i amb qui tant ens agrada conversar i també, perquè no dir-ho, amb nosaltres mateixos. Ens podíem tornar a mirar els ulls i podíem tornar a assaborir aquella sensació tan bonica de saber-nos tots a una compartint una història, un moment, un món imaginari. I ho vàreu fer tan bé, va ser tan bonic, que en BUM estava realment emocionat perquè fer contes sense poder-nos tocar, sense poder estar a prop els uns dels altres és complicat però a Montcada ho vàreu fer tan fàcil que si tancàvem els ulls us podíem imaginar al nostre costat vivint les aventures com fèiem sempre i com podrem tornar a fer tard o d’hora. Efectivament vàrem alliberar l’estel dels desitjos i vam gaudir d’un tresor que no ens va fer més rics però sí una miqueta més feliços i, al capdavall, què és més important? Mil gràcies a les famílies que vàreu assistir al conte amb tantes ganes i també a les desenes (sí, desenes!!) de famílies que us vàreu quedar sense entrades per demostrar que teniu ganes de cultura i valorar la feina que fa la biblioteca.

Les biblioteques des del primer dia han fet mil i un esforços per ser equipaments segurs però malauradament ningú els ho ha reconegut. Ara que finalment poden tornar a organitzar activitats es torna a posar de manifest que limitar la seva activitat ha estat una autèntica animalada i que ningú ha pensat en la salut mental de les persones, cuidada en bona part gràcies a l’accés a la cultura. Divendres vam poder tornar a certificar que si a tot arreu es cuidés la salut com es fa a les biblioteques potser ja ni en parlaríem del virus i és per això que volem agrair de tot cor a la Paulina, la Gisela i tot l’equip de la Biblioteca Elisenda de Montcada l’esforç i les ganes de tirar endavant l’activitat. Va ser un plaer tornar a compartir una estona amb vosaltres i ens vàreu regalar una tarda que sempre més quedarà escrita en el nostre petit llibre d’històries amb lletres d’or, sou genials!!

Divendres vam tornar a casa amb un bon somriure a la boca, un somriure que no va desaparèixer pas perquè diumenge tornàvem a Barcelona i sembla que mica en mica la nostra vida comença a ser una mica més alegre, visca!!