Divendres era un dia marcat en vermell al calendari, la Biblioteca de Badia del Vallès és un lloc molt especial que ens estimem molt i on hem viscut moltes tardes molt i molt boniques i on hem conegut persones extraordinàries.

En aquests temps que corren hi ha persones que s’omplen la boca amb la cultura i d’altres que se la creuen. Doncs a Badia del Vallès us podem donar fe que se la creuen, mesos enrere van fer mans i mànigues per tirar endavant una proposta virtual on vam tenir la sort de participar i ara, quan el més fàcil seria veure-les venir i no fer res, han tornat a programar actes això sí, amb totes les mesures de seguretat escrupolosament complertes. Quan vam arribar a la sala polivalent vam quedar parats de veure com estava tot a punt i vam tornar a pensar que no hi ha dret que a la cultura sempre ens facin pagar els plats trencats, si tothom hagués vigilat amb el maleït virus com es fa per exemple a les biblioteques us podem ben assegurar que la situació seria infinitament millor. És per això que ens agradaria començar posant en relleu la feina que fan el Rubén, la Magdalena i totes les persones que formen l’equip de la biblioteca. Badia del Vallès té una sort increïble comptant amb un equip d’aquest calibre, un equip que es deixa la pell per acostar la cultura a tothom i fer-la universal, per alimentar el nostre esperit i fer del món que ens envolta un món millor i més lliure on viure. De tot cor moltíssimes gràcies per l’esforç superlatiu que vau fer divendres i que feu cada dia tirant endavant l’equipament, ens considerem afortunats d’haver pogut compartir una estoneta amb vosaltres, sou un sol!!!! ? ? ? ? ? ?

Fer contes en temps de pandèmia és una mica complicat, haver de mantenir les distàncies no és precisament el fort del BUM que sempre ha apostat per fer-vos participar directament i des del primer segon als contes. Però divendres ho vàreu fer tan bé, hi vàreu posar tantes ganes que tot i que no us vàreu moure del lloc podíem tancar els ulls i tenir la sensació que tots i totes tornàvem a estar junts com si res no passés. I no només els nens i les nenes, també les mares i els pares que els vau acompanyar i que des del primer moment vàreu ser còmplices de les nostres aventures i les nostres bromes. Quan anem tots i totes a una és una sensació tan bonica que no us la podem explicar amb paraules però que ens fa immensament feliços. Després de viure un munt d’aventures vàrem aconseguir trobar el Llibre Màgic amagat i quan el vam obrir vam poder donar fe que, efectivament, fa feliç a qui l’obre, quina alegria tan gran!!!! Moltes gràcies a tots i totes els qui ens vàreu venir a acompanyar i ens vàreu regalar una tarda tan rebonica, és gust trobar persones com vosaltres al camí!

Tornant a casa en BUM pensava que des de març de l’any passat han passat moltes coses, que en passaran més i que segurament encara falta bastant per tornar a la normalitat, una normalitat que d’altra banda estem convençuts que més d’hora que tard tornarà. Però hi ha una cosa que no ha canviat gens i que no canviarà mai de la vida passi el que passi: som afortunats de tenir una feina tan bonica com la nostra i de compartir-la amb vosaltres. I només per això ja val la pena posar els peus a terra cada matí, oi que sí?

Seguim!!!