Diada de Sant Jordi, segon conte aquesta vegada en un lloc que ja coneixíem bé i que, per cert, tenim en molta estima: l’escola Antoni Nat de Benissanet Ajuntament de Benissanet. El nostre contacte allí és la Rosa, una persona encantadora i amb qui dóna gust tractar. Abans de res en BUM vol que et diguem que moltíssimes gràcies per tornar a confiar en els nostres contes i donar-nos l’oportunitat de compartir una estona amb els nens i les nenes de l’escola, es varen portar molt bé i varen estar molt atents i atentes!!
Però anem a pams, tot i que l’hivern ha estat llarg dilluns ja feia una bona caloreta i, en aquestes condicions, poder explicar el conte al porxo de l’escola va ser un petit plaer inesperat però sublim. Amb la vora de vuitanta nens i nenes expectants i amb ganes de gresca mica en mica la història va anar quallant, a cada vegada que ens feien falta voluntaris apareixia un bosc de braços i, el què ens fa més il·lusió, els i les més grans implicades com les més petites. Això demostra que els contes no tenen edat, que tots i totes ens enganxem a les històries si ens entren bé i tenim ganes de divertir-nos. I mica en mica la història va anar avançant fins que, amagat a la vitrina dels trofeus, vàrem trobar el Llibre Màgic de la Felicitat, quina alegria!! I després una nova sessió de bateria on totes i tots vàreu posar moltes ganes i això sempre fa feliç en BUM.
El segon conte del dia era fet, a les terres de l’Ebre ja ens sentíem com a casa i estàvem feliços com anissos. I amb aquestes sensacions vàrem pujar al cotxe direcció a Ginestar, per fer el tercer conte, rematar la feina i acabar de cremar totes les energies, visca!!
