Dissabte en BUM es va llevar ben d’hora, només tenia ganes de sortir cap El Masnou, no féssim tard!
Tots vàrem anar baixant a la Biblioteca Joan Coromines recordant el meravellós conte que vam tenir la sort de viure-hi pocs mesos enrere. El problema (i la sort) és que els contes mai són iguals, què passaria en aquesta segona visita al Masnou? Doncs no us volem tenir intrigats, el que va passar és que ens vàreu tornar a regalar un conte meravellós, quina passada! Us hem de dir que els nens i les nenes i les famílies que hi trobem sou persones molt educades, molt respectuoses i amb moltes ganes de passar-ho bé. Us podeu imaginar que de voluntaris no ens en varen faltar i que tots i totes les qui vàreu sortir ho vàreu fer tan bé que en BUM es posava les mans al cap i deia: “No pot ser, no pot ser, però què bé que ho fan!”. I mica en mica vàrem anar coneixent la història, avançant, passant tots els perills i demostrant que els nens i les nenes del Masnou sou molt però que molt valentes i el Llibre Màgic… Va aparèixer, i tant com sí, a l’últim moment i quan semblava que ja no ens en sortiríem el vàreu trobar ben amagat, quin final de conte tan emocionant!! I quan vàrem recitar l’encanteri les vostres cares d’alegria varen confirmar-nos que, efectivament, el Llibre Màgic de la Felicitat fa feliç a qui el mira. Quan tot semblava insuperable va arribar el moment de tocar la bateria i aquí també vàreu estar molt i molt bé. La gran majoria us vàreu animar a provar de tocar i les vostres cares d’il·lusió asseguts davant l’instrument valien tot l’or del món, quina passada i quina manera de tocar, en BUM estava molt content.
La biblioteca del Masnou és un lloc encantador però l’encant no el dóna l’espai (tot i que és molt bonic) sinó les persones que hi donen vida. Dissabte ens vàrem sentir molt ben tractats i respectats, ens varen rebre amb un somriure i ens van posar totes les facilitats del món perquè tot anés bé. És una sort poder compartir una estona amb persones tan professionals i alhora tan properes i és per això que en BUM vol donar les gràcies al Gabriel i a tot l’equip de la biblioteca per haver-nos tornat a acollir i haver-nos permès gaudir d’un altre matí meravellós al seu costat. De tot cor, moltíssimes gràcies!!
En BUM va tornar a casa molt callat, pensant en la sort que tenim de fer tants amics i amigues explicant contes. I sí, també pensant que dilluns ens esperaven 500 nens i nenes a Mollet del Vallès amb moltes ganes de divertir-se, quins nervis!!
