Ara ja ho podem dir, en BUM avui estava molt nerviós. El repte era important, explicar el conte a una colla de nens i nenes amb edats compreses entre els 0 i els 3 anys. Com ho faríem? Com ens comunicaríem amb ells? Quins recursos podríem utilitzar? Quan et trobes així i a la biblioteca et reben persones com a la Susana i la Montse tot fa més baixada i és per això que en BUM avui vol començar agraint-los a elles i tot l’equip de la Biblioteca de Palafrugell el suport que ens han donat i el bé que ens han tractat. Susana i Montse, sou un SOL!!!
I al final em sembla que ens n’hem mig sortit. Feia molt goig veure els nens mirant-nos amb els ulls oberts de bat a bat, reaccionant amb les seves cares i les seves mirades als diferents sons de la bateria i les veus dels personatges. Això sí, hem tingut la col·laboració del Màxim, qui ens ha ajudat en tot moment i ha brodat tots els papers que li hem assignat, que no han estat pocs!!
I al final del conte, quina gràcia veure’ls tan menuts i menudes picant la bateria. Alguns amb ajuda, d’altres tot sols amb la lliçó ben apresa i tots amb una cara de felicitat encomanadissa. Ah, i tots amb una bona piruleta a les mans com a prova que per fer contents els més petits de la família amb poca cosa i molta il·lusió es pot arribar a connectar amb ells i fer-los, ni que sigui per una breu estona, una miqueta feliços.
I res més, a descansar que avui en BUM està esgotat de l’energia gastada en el conte i la tensió alliberada. Però això sí, dimecres una altre cop a tope perquè tornem a Terrassa, aquesta vegada visitarem la BD3 amb moltíssimes ganes de compartir les nostres aventures amb més nens i nenes.
Esteu convidats!!
