Una nova setmana que començava amb mal peu, un altre conte anul·lat!! Venint d’on venim és molt mala sort però és millor no enfadar-se i seguir endavant, tard o d’hora el tornarem a fer.
Però sabeu què? Divendres havíem de visitar la Biblioteca Baldiri Reixac i això ja ens alegrava el cor, és una biblioteca molt especial en la nostra petita història perquè ens van donar una empenta quan més la necessitàvem, hi vam poder explicar el nostre segon conte i les seves paraules de suport ens varen decidir a tirar endavant a qualsevol preu. D’això ja en fa 7 anys, qui ens hagués dit llavors que portaríem més de 400 contes a les esquenes, no ens ho hauríem pas cregut!!
Va ser un conte molt bonic, llàstima del vent que ens va fer la guitza, ens va desmuntar tota la parada a mig conte, ens ho va tirar tot a terra… Però el que ens un altre lloc hagués estat una tragèdia a Santa Cristina d’Aro va ser un motiu més per riure una estona. Vam arribar al final del conte com vam poder i vam salvar l’estel dels desitjos, quines cares d’alegria en trobar el tresor que, efectivament, enlloc de fer-nos més rics ens va fer una miqueta més feliços, oi que sí?
De nou agrair a la Sònia i la Isabel la seva simpatia, les seves ganes de fer bé la feina, els seus somriures, la seva empenta… No tenim prou adjectius bonics per a posar darrera el vostre nom, de tot cor moltíssimes gràcies per acollir-nos de nou i recordar-nos com n’és de bonic saber que tenim al costat persones com vosaltres, sou un sol!!! 🌞🌞🌞
I res més, aquesta setmana més contes a Torres de Segre, Sant Cugat del Vallès i Santa Margarida i els Monjos, quines ganes!!
