Dissabte en BUM es va llevar ben d’hora i només feia que repetir el clàssic “Marxem? Marxem?”. I és que tenia tantes ganes de tornar a la Biblioteca Sant Feliu Guíxols que si fos per ell hauríem sortit de fosc i tot. De raons no li’n faltaven, el record que teníem del conte que vam explicar l’estiu de 2016 era meravellós i no és estrany que frisés per tornar-hi.

El gran Groucho Marx deia que “mai segones parts han estat bones” i en BUM es veu amb cor d’afirmar que aquesta frase és totalment errònia, potser una de les poques vegades que aquest enorme geni es va equivocar. Perquè a tot arreu on hem repetit la segona vegada ha estat com a mínim tan bona com la primera o fins i tot millor i a Sant Feliu de Guíxols no va ser una excepció, vam fer un conte tan rematadament bonic que en BUM va tornar a casa amb un somriure d’orella a orella. I és que és molt reconfortant explicar contes a nenes i nens tan educades i atentes com les que vam trobar dissabte, amb moltes ganes de col·laborar, valentes i decidides. Un conte, per cert, molt femení perquè gairebé totes les voluntàries varen ser nenes i us hem de dir que us mereixíeu el premi Gaudí a les millors actrius, de seguida vàreu entendre la mecànica del nostre joc i vàreu donar vida als personatges, els vàreu fer créixer i ens vàreu fer vibrar i gaudir. Això sí, l’Oriol va ser l’encarregat de llegir les instruccions del mapa i ho va fer molt bé, és gust trobar nens i nenes amb aquesta qualitat lectora. I així vàrem viure el nostre viatge amb la companyia dels pares, mares, iaios i iaies que éreu a la sala i que ens vàreu fer sempre costat, un viatge inoblidable que va acabar amb la gran troballa: el Llibre Màgic de la Felicitat. Quina alegria, quines cares d’emoció! I quan el vàrem obrir, un cop més, vàrem poder demostrar que efectivament fa feliç a qui el mira, es pot demanar més? Després del conte va venir la tradicional sessió de bateria on ens vàreu demostrar que a Sant Feliu de Guíxols porteu el ritme a la sang, quines cares d’il·lusió i quina qualitat picant amb criteri i força. Ep, i amb sorpresa final, perquè en Guillem ens va fer el que segurament ha estat el millor ritme de bateria que ha vist en BUM i atenció, amb només 13 anys! Amb molt de gust vàrem complir la nostra promesa i li vàrem regalar les baquetes, se les mereixia sobradament i en BUM està molt content de saber que han caigut en molt bones mans, continua així Guillem!!

De vegades ens sap greu repetir-nos una mica però és que hi ha coses que ens les hauríem de dir milers de vegades per valorar-les en la seva justa mesura: no som conscients de la immensa sort que tenim amb la xarxa de biblioteques del nostre país, les hauríem de gaudir més i conèixer els seus recursos. I si això és així és gràcies al nostre exèrcit de la cultura, l’únic exèrcit que hauria d’existir arreu, amb unes i uns professionals que en la majoria de casos són com a mínim increïbles. Dissabte en vàrem viure un nou exemple, amb la Rosa i tot l’equip de la Biblioteca que l’han convertit en un epicentre cultural, un epicentre que fa els veïns i les veïnes del poble més cultes i més lliures. De tot cor moltíssimes gràcies per haver-nos tornat a acollir, per fer-nos sentir com a casa i per haver-nos regalat un matí que dóna sentit a totes les hores, l’esforç i l’amor que dediquem al projecte de la Companyia Homenots. Sou genials!!!

I res més, toca descansar de contes però seguir treballant molt intensament perquè tenim projectes que veuran la llum aquest any i tenim moltes ganes d’anar-ho explicant. Però a més encarem la setmana amb la il·lusió de saber que dijous i divendres tindrem la gran sort de conèixer nous amics i amigues a Cabrera de Mar i Alcover, visca!!