Ahir en BUM tornava a la Biblioteca Singuerlín – Salvador Cabré molt content i molt emocionat perquè el conte que hi vam fer l’any passat va ser extraordinari, què passaria avui?

És gust arribar a la biblioteca i trobar-te com a casa, que tothom et rebi amb calidesa i amb un somriure d’orella a orella, poder tornar a saludar l’Anna i el Miguel, veure com tothom es deixa la pell perquè tot surti bé amb alegria i amb senzillesa, veure com som capaços de resoldre els problemes que ens surten pel camí amb tranquil·litat… La biblioteca Singuerlín és tot això, costa molt d’explicar però quan entrem a la sala de les cadires de colors lluny d’impressionar-nos ens hi trobem bé. Per tant avui no podem començar aquesta petita crònica sinó amb un reconeixement a l’enorme tasca de l’Anna, el Miguel i tots i cada un dels membres de l’equip de la biblioteca, a Santa Coloma de Gramenet teniu moltíssima sort de tenir un equip d’aquest nivell treballant per a vosaltres i organitzant un munt d’activitats que ens obren la ment i ens ajuden a ser feliços. De tot cor moltes gràcies!!

I amb aquest pròleg, com penseu que va anar el conte? Doncs igual de meravellós que l’anterior, amb una bona colla de nens i nenes disposades a fer tot el que calgués per trobar el Llibre Màgic. Ens vàreu demostrar que sou molt valentes, molt decidides i que la por no la coneixeu. Era evident que no podíem fallar i vam trobar el Llibre Màgic amagat en un racó de la sala i quan el vam obrir, no sense dificultats, ai mare… Es va demostrar que efectivament fa feliç a qui l’obre!! I amb tanta emoció vam fer una sessió de bateria tan bonica que quan tots i totes vàreu haver acabat en BUM es va tornar a trobar tot sol a la sala dient, ja s’ha acabat el conte?????

Ahir al cotxe vam tornar un pèl tristos, ens passa molt sovint perquè quan reps tant dels nens i les nenes, dels pares i les mares, de la gent que ens ve a veure, és impossible que el cor no et pesi una mica i vulgui més. Però aquesta vegada a l’horitzó hi ha una data de tornada molt propera, el 22 de novembre hi tornarem per buscar el tresor del pirata i ja ens morim de ganes de retrobar tothom i entrar a la sala de les cadires de colors, visca!!

Ep, i avui tenim un altre conte que ens fa estar neguitosos perquè també tenim molt bon record de l’any passat. Tornem a la Biblioteca Vicente Aleixandre de Badia del Vallès disposats a donar-ho tot, quines ganes!!!