Un retrobament preciós a Castellbisbal

Dissabte el matí en BUM estava ben neguitós, li feia tantíssima il·lusió tornar a la Biblioteca de Castellbisbal. Josep Mateu i Miró que cada dos per tres anava remugant “Marxem, marxem, marxem???”. I és que el record que guardem del conte de l’any passat és tan bonic que és clar, qualsevol no es moria de ganes de tornar-hi.

De vegades un pot pensar que quan una cosa va molt bé serà difícil tornar-la a repetir. I a Castellbisbal el cert és que no la vàrem repetir, la vàrem millorar!! En un ambient molt agradable els nens i les nenes ens vàreu demostrar que quan hi ha ganes de divertir-se qualsevol moment és bo. El conte va ser la pera i el fart de riure que ens vam fer quan va aparèixer en Xim va ser espectacular. Estàveu tan ficades i ficats en el conte que les aventures es van anar succeint i de cop i volta… Havíem arribat al final!! “Ostres, no ho podem allargar una mica més? Només una miqueta!”. No BUM, això no s’hi val, les coses duren el que duren i s’acaben quan toquen però és cert que hi ha dies que se’ns fa taaaaaan curt!! Menció especial per a les famílies que vàreu ser col·laboradores necessàries en un matí tan bonic, és un gust trobar persones com vosaltres disposades a demostrar que els contes i les ganes de passar-ho bé no tenen edat. És un luxe quan anem tots i totes a una i dissabte ho vàrem tornar a fer, moltes gràcies!! Després del conte vàrem tenir una sessió de bateria molt bonica on tots i totes ho vàreu fer molt i molt bé, en BUM estava molt feliç veient les ganes que hi posàveu i les vostres cares d’alegria.