Dijous vam tornar a #Terrassa, aquesta vegada visitàvem la #BD5 Bctxarxa – Xarxa de Biblioteques Municipals de Terrassa i us hem de dir que cada vegada estem més enamorats d’aquesta ciutat i de les persones que hi trobem, ens vàreu regalar una tarda tan bonica, tan entranyable i tan divertida que vam tornar a casa amb les piles carregades i un bon somriure.

Els contes i la cultura són com la cuina, si es preparen amb amor i ganes de fer-ho bé hi ha més possibilitats que acabi sent una experiència per llepar-se’n els dits. A Terrassa en general, i a la BD5 dijous en particular, és exactament el que va succeir, vam arribar i estava tot preparat, planejat, pensat i organitzat tan impecablement que era impossible que res anés malament. I és per això que volem començar per donar les gràcies al Marc i a tot l’equip de la Biblioteca per ser tan bons, per fer-nos sentir tan bé, tan respectats, tan estimats i per apostar per la cultura en un moment tan difícil. De tot cor us ho diem, va ser un plaer retrobar-vos i us volem dir que sou increïbles, moltíssimes gràcies per tot!!!

Però ai las, també hem de parlar de les famílies que ens vàreu venir a veure. Una de les sensacions més boniques que podem sentir quan expliquem contes és veure que no els expliquem només als nens i les nenes sinó que les persones adultes també us feu còmplices de les nostres aventures i us endinseu amb nosaltres en un món d’imaginació, fantasia, música i ganes de passar-ho bé. Dijous va ser una autèntica meravella, ens ho vàrem passar tan bé que l’estona va passar volant i ja havíem acabat, com pot ser? No ens haurem deixat alguna cosa per explicar? Va ser genial poder passar totes les aventures amb vosaltres, veure-us riure, veure-us patir i veure la vostra cara de sorpresa en passar la prova del mocador groc, quina meravella! Al final vàrem trobar l’estel i si bé no li vam demanar cap desig si que vàrem poder gaudir del seu regal, oi que ens va fer una miqueta més feliços? Després vam fer una sessió de bateria molt bonica, ben segura i on no vam poder veure els vostres somriures però els varem intuir, en BUM i tota la colla eren molt feliços veient-vos tocar la bateria amb tantes ganes!!

Contes com el de dijous passat ens carreguen d’energia i ens ajuden a tirar endavant malgrat la situació de precarietat que viu la cultura i accentuada (no pas provocada) pel Covid19. I si mirem endavant el somriure se’ns eixampla perquè aquest mes de setembre encara farem dues visites més a Terrassa i en tenim tantíssimes ganes que l’espera se’ns farà ben llarga!!

PD: I estàvem tan realment emocionats que hem perdut la foto del BUM assegut a la bateria com fem a cada conte o sigui que, com a record, aquest és el mapa del tresor que vam fer servir. ??