Que lluny queda el mes de març quan vam explicar el nostre últim conte a Tordera, qui ens havia de dir llavors que passarien quatre mesos abans de tornar-hi. Però per sort tot arriba i dimarts baixàvem a Teià amb moltes papallones a l’estómac.
I és que tots i totes ens hem vist obligats a adaptar-nos a una nova realitat, la de la distància de seguretat i les precaucions i explicar contes així, quan nosaltres sempre hem apostat per la interacció amb el públic, és una mica complicat. Però, voleu que us diguem una cosa? Vam tornar molt feliços, molt. Perquè ens vam trobar un públic conscient de les dificultats però no per això menys disposat a passar-ho bé. Tot varen ser somriures, col·laboració, en cap moment ens varen faltar voluntaris ni voluntàries i ens vam fer un fart de riure desinfectant el material. En BUM s’ho va passar d’allò més bé, evidentment us vam trobar a faltar a l’escenari, vam trobar a faltar tocar-vos, vam trobar a faltar anar tots amunt i avall i us vam trobar a faltar moltíssim buscant el Llibre Màgic. Però alhora vam ser feliços de veure que les solucions que vam rumiar funcionaven, que al mal temps hi podem posar bona cara i que no hi ha hagut, hi ha ni hi haurà cap virus que ens prengui les ganes de gaudir d’una bona estona de conte i de somriure, uns somriures que ens guareixen a tots i a totes dels mals moments que hem patit i dels drames que malauradament han viscut moltes famílies.
Però és clar, una tarda tan meravellosa com la de dimarts hagués estat impossible sense la Teresa i tot l’equip de la Biblioteca de Can Llaurador de Teià. La situació tampoc és fàcil per a les biblioteques del nostre país però a Teià esteu en molt bones mans. En BUM baixava ben neguitós però trobar-vos al nostre costat, posar-nos-ho tot tan fàcil, estar tan atentes a tots els detalls, tenir la sala tan ben preparada… Ens vàreu ajudar a donar-ho tot i us hem de dir que n’estem molt contents, tornar a omplir la sala de somriures va ser una experiència preciosa. De tot cor us volem dir que sou meravelloses, moltíssimes gràcies per acollir-nos i regalar-nos una estona que no oblidarem mai de la vida, amb persones com vosaltres al costat TOT és possible: sou genials!!
Al final del conte tots i totes estàvem una mica emocionats, després de tant temps de silenci, incerteses, males estones, males notícies, poder tornar a escoltar els vostres riures va ser la millor medicina del món i vam tornar a casa amb més ganes que mai d’explicar contes i fer espectacles. Mica en mica l’agenda es va omplint i divendres serem a Girona estrenant el nou capítol de les aventures del BUM, “En BUM i l’estel dels desitjos”.
En tenim moltes ganes, som-hi!!!