En BUM sempre diu que té la gran sort de compartir les seves històries amb els nens i les nenes del país. Treballar amb ells i elles és màgic, els més menuts et tornen tot el què els dones multiplicat per mil i mai, mai, mai et deceben o et deixen indiferent. I no ens hi acostumem, tornar de cada conte sempre és pensar en les emocions que hem viscut, en les cares d’alegria que hem vist, en les bones estones que hem compartit.
Malgrat això sempre hi ha dies que per la raó que sigui tot esdevé una mica més especial i avui sens dubte ha estat una d’aquelles tardes que guardarem en el nostre particular tresor, el que a nosaltres també ens fa feliços per sempre més. Nens i nenes de Santa Coloma de Gramenet, pares i mares, avis i àvies i tots i totes els qui éreu a la sala heu fet un conte tan  multitudinari, tan bonic, un conte tan participat, un conte tan intens que no tenim paraules per explicar-ho. Com no tenim tenim paraules per explicar la sensació de l’abraçada de la Lola quan ha sortit a buscar el tresor, com no tenim paraules per explicar la sensació de veure com anàveu entrant i semblava que tot Santa Coloma acabaria escoltant el conte, com no tenim paraules per explicar la satisfacció que dóna veure tantes i tantes mans alçades disposades a ajudar en allò que calgui.
I sí, clar que hem trobat el tresor gràcies a la Lola, un tresor que us ha fet molt feliços i que només ha correspost a una engruna de la felicitat que ens heu encomanat a nosaltres. I hem fet sessió de bateria multitudinària, no sabem quant ha durat doncs éreu tants i tantes que semblava que no s’acabaria mai però hem estat tan contents perquè hem vist tantes cares amb un somriure dibuixat a la boca mentre tocàveu que ens hi hauríem pogut estar fins demà passat sense importar-nos. Ep, i tot passat per pantalla gegant, semblàveu els Rolling Stones!!
Com sempre no podem més que treure’ns el barret amb la feina que fan les biblioteques del nostre país. Avui hem pogut sentir aquesta passió, aquestes ganes de fer bé les coses, l’amor per intentar que tot surti bé. Moltes gràcies Anna, Miguel i tot l’equip de la biblioteca per tant, per haver cuidat tots els detalls, per haver insistit amb el micròfon i per haver-nos regalat una tarda espectacular. El barri de Singuerlín ocuparà a partir d’avui un lloc en la nostra petita història i en el nostre cor.
I amb aquest gust de boca tan dolç i amb més ganes que mai de continuar explicant contes anem a dormir i a descansar perquè la setmana vinent tindrem quatre contes, sí sí, setmana completa!! I atenció, perquè un d’ells serà una estrena mundial.
Quines ganes!!!