Hauríeu d’haver vist la cara del BUM tornant de Sentmenat. Ahir va ser la segona visita que fem a la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat i totes dues vegades hem marxat amb dos pensaments al cap: el primer que som privilegiats d’explicar contes i de trobar persones meravelloses al nostre camí. Nens i nenes com l’Abel, la Rut, l’Íria, en Víctor…. Tots i totes, sense excepcions, igual que les seves famílies. I la segona és que veient com treballen les nostres biblioteques, veient en particular com s’ho treballa la Gemma perquè els nens i les nenes tinguin una base cultural de primer nivell, veient com fa equip amb la Núria per convertir la biblioteca en un espai acollidor i agradable, ens sentim emocionats i alhora motivats per donar el millor de nosaltres mateixos perquè només així podem oferir-los allò que realment es mereixen.

Per tot això en BUM vol començar donant les gràcies a la Gemma i la Núria per haver-nos tornat a acollir i per demostrar-nos un cop més com en són de grans. Quina qualitat, quines ganes de fer bé la feina. quins somriures, quina amabilitat, quina professionalitat, quin entusiasme. És impossible no marxar de Sentmenat motivat, disposat a deixar-nos la pell per fer bé la nostra feina, us diríem que resulta fins i tot emocionant. En BUM i tota la colla us volem donar les gràcies i ens sentim privilegiats d’haver pogut compartir un tros de camí amb vosaltres, sou increïbles!!!!

Però és que els nens i les nenes no vau quedar curts, quin tros de conte ens vàreu regalar! I sense baquetes, on tenim el cap? Amb tants nervis d’estrenar espectacle vàrem descuidar-nos el més important!! Però sort que sempre en portem un parell d’emergència a la furgoneta, eh? Des del primer moment vàreu implicar-vos en les nostres aventures, alguns ens recordàveu de l’any passat i no vau dubtar en tornar-hi, encara amb més ganes. Que calien voluntaris? Trobàvem un bosc de dits a davant. Què calia ser valentes? Éreu les més decidides del món. Vàreu superar tots els reptes i vàrem riure, i tant com sí. I ahir amb doble premi perquè no només vam trobar el Llibre Màgic sinó que també vam aconseguir trobar el Llibre de la Fada Orfila que havia desaparegut dies enrere, visca!! I enmig de tanta felicitat, enmig de tanta alegria, ens vàreu obsequiar amb una sessió de bateria preciosa, dolça a moments, bèstia en d’altres, però tots i totes amb un somriure als llavis. No ens cansaríem mai de veure les vostres cares, que la música us faci sempre la mateixa il·lusió!!

I res més, aquesta setmana no té treva i ja ens estem preparant per marxar a La Jonquera, avui toca buscar el tresor del pirata a la Biblioteca i en tenim moooooltes ganes!!