Avui en BUM s’ha llevat amb un somriure d’orella a orella. La raó ja la sabem, està tan content del conte d’ahir a Les Franqueses del Vallès que l’alegria li durarà alguns dies. I és que vàreu estar realment bé, entre totes i tots vàrem construir un conte divertit, amb emoció i moments de molt riure, alguns d’ells amb dutxa inclosa, eh BUM? 
És ben bé que cada conte, cada biblioteca, cada poble és diferent i vet aquí la màgia del nostre ofici: no saber què et trobaràs i deixar que cada conte prengui la seva pròpia dinàmica. I un detall molt divertit, si en els últims contes ens havíem trobat que cinc minuts abans no hi havia ningú a la sala i de cop i volta apareixíeu de no sabem on i l’omplíeu, ahir va resultar que un quart d’hora abans ja éreu tots allà demanant si faltava gaire per començar. Fins i tot vam començar un pelet abans perquè si ja éreu tots allà, per què calia esperar més? Tots teníem ganes de començar les aventures!!!
El conte va ser realment bonic, tots teníeu tantes ganes de col·laborar que ja alçàveu els braços ben amunt quan ensumàveu que arribava l’hora de demanar voluntaris. Tots els qui vàreu sortir ho vau fer genial, la cara de tristesa del PAM es mereixia l’Òscar al millor actor i i els efectes meteorològics varen brillar amb llum pròpia. I sí, algú tenia algun dubte que trobaríem el tresor? La vista de falcó del Cesc va fer que tots puguéssim gaudir d’una sorpresa del tot inesperada i quan vam obrir el cofre… Ufffff, quines cares d’alegria!! Ho veieu com és veritat que és un tresor que fa feliç a qui el troba? De vegades amb coses petites petites podem arribar tan lluny…
I després sessió de bateria multitudinària, la majoria us vàreu animar a provar i patrim patram patrum vam tenir contents tots els usuaris de la biblioteca!!! Però un dia és un dia, no? Entre la bateria, els pares i mares que la fèieu petar vàrem liar un sidral que no sé jo si ens deixaran tornar-hi hehe… 
I tot plegat té un nom: Angi. Ho diem sempre, l’èxit de les activitats de les biblioteques no és nostre, és d’un exèrcit de soldats de la cultura que dia rere dia lluiten perquè nosaltres tinguem a l’abast el més gran arsenal de somnis, informació, aventures, dades, història, ciència, filosofia… qualsevol cosa que us pugueu imaginar. I ahir l’Angi va ser el motor que va fer que un bon grapat de famílies vinguessin expressament a la biblioteca a passar una bona estona i es fessin seu l’espai. Per tant Angi moltíssimes gràcies per la feina, per l’acollida, pel tracte i per fer-nos sentir com a casa. I també mil gràcies a la Cristina i tot l’equip de la biblioteca per tirar endavant un projecte tan bonic i… per patir la nostra bateria sense queixar-vos!!!! 
I res més, avui al matí ens ho agafarem amb una mica de calma perquè resulta que aquesta tarda hi tornem a Artés, un conte que ens fa molta il·lusió!! Hi serem a partir de les 18:00h i si voleu venir ja sabeu que estarem molt però que molt contents de trobar-vos.
Ens veiem!!!!