Una tarda preciosa a Badalona

Deia Groucho Marx que les segones parts mai han estat bones i, tot i que parlem d’un geni de l’art, ens atreviríem a contradir-lo amb fermesa i per demostrar-li el convidaríem a la Biblioteca Canyadó. És gust arribar i ser rebut amb un somriure, que t’estiguin esperant, que notis les ganes de fer bé les coses, l’esforç per arribar a tothom i, sobretot, l’esforç de continuar fent coses malgrat les dificultats actuals quan el més còmode seria deixar-les de fer. És per això que volem començar donant les gràcies al Jordi i a tot l’equip de la biblioteca per ser com són, per fer-nos sentir estimats i valorats, per tractar-nos amb tanta atenció i tanta amabilitat, per esforçar-se tant i alhora estar disposats a fer més si cal. Trobar persones com vosaltres al camí, a més d’un privilegi, resulta una inspiració i un estímul. De tot cor moltíssimes gràcies per comptar amb els contes del BUM en moments com els que estem vivint i ser capaços de fer-ho amb un somriure als ulls encomanadís, Badalona té una sort immensa de comptar amb persones com vosaltres i nosaltres en tenim encara més d’haver-vos pogut trobar, sou genials!!!!

En les circumstàncies actuals els contes sempre són de petit format perquè a les biblioteques es compleixen amb molta escrupolositat totes les normes de seguretat i, si ens ho permeteu, us direm que si a tot arreu es fessin les coses la meitat de bé del que es fan a les biblioteques el virus ara mateix ja seria història. En circumstàncies així, amb distàncies obligatòries i sense poder-nos tocar, podríem pensar que fer contes potser és difícil però a Badalona ho vàreu fer tan fàcil que, si tancàvem el ulls, ens podíem arribar a imaginar que les distàncies eren inexistents. Quines ganes de conte, quines ganes d’ajudar, quines ganes de viure aventures… Sense moure’ns del lloc ens vam traslladar a una selva imaginària on tot és possible, fins i tot salvar l’estel dels desitjos i passar la prova del mocador groc, us va agradar? Us hem de confessar que al BUM li va encantar veure les vostres cares quan es va obrir la mà i… I no us ho explicarem, qui vulgui saber-ho que vingui a veure el conte!! Després vam fer una sessió de bateria molt endreçada, molt desinfectada i on totes i tots vàreu estar increïbles tocant la bateria, quina estona tan bonica ens vàreu regalar!!

Després de tants mesos de foscor sembla que mica en mica comencem a veure la llum al final del túnel tot i que sabem que no podem cantar victòria, per poc malament que vagin les coses el món de la cultura tornarà a ser el primer a rebre’n les conseqüències. Però tardes com la de dimarts ens ajuden a recordar que tard o d’hora el sol tornarà a sortir i que tenim la millor feina del món perquè us tenim al nostre costat i, mirat així, res pot anar malament!!

Seguim, divendres tornem a un altre lloc molt i molt especial que ens estimem moltíssim, la Biblioteca de Badia del Vallès, i dissabte al matí serem a Taradell, quines ganes!!!!